L'extrema dreta austríaca, el Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ), una formació amb arrels nazis i una trajectòria llarga i tumultuosa, ha rebut l'encàrrec de formar govern, i els conservadors de tota la vida, el Partit Popular d'Àustria (ÖVP), han fet un gir brusc –i un canvi de líder– i s'hi han posat bé. El fracàs en l'intent de l'ÖVP de pactar un executiu de coalició amb socialdemòcrates i liberals dona pas a un escenari inèdit en democràcia al país centreeuropeu. Per primera vegada des de la fi de la Segona Guerra Mundial, els hereus del nazisme poden tornar a encapçalar un govern en un país germànic. Setanta anys després, l'ombra del feixisme torna a recórrer el cor d'Europa.
L'FPÖ va guanyar les eleccions del 29 de setembre amb el 28,85% dels vots, seguit dels conservadors (26,27%) i els socialdemòcrates (21,14%). Si ara s'anés a nous comicis, les enquestes li donen un 37% d'intenció de vot, mentre que l'ÖVP baixaria al 19%. Aquesta expectativa és el que presumiblement ha empès els conservadors a trencar la idea del cordó sanitari i obrir-se a una coalició amb els ultres, una possibilitat beneïda per la meitat del conjunt dels electors. Sembla que l'acord és més que plausible, de manera que després d'Itàlia, on Meloni ja marca el pols amb els seus Germans d'Itàlia, Àustria també obrirà les portes al lideratge de l'extrema dreta.
Els paral·lelismes amb els anys 20 del segle XX són prou eloqüents. Només falta veure què passa a Alemanya, també a les portes d'unes eleccions anticipades (el 23 de febrer), en què els neonazis de l'AfD van a l'alça: ara mateix la demoscòpia els dona el 20% dels vots, per davant dels socialdemòcrates (16%) i per darrere dels conservadors de la CDU-CSU (31%). Al panorama encara cal afegir-hi la situació de debilitat del govern francès, assetjant al Parlament per l'extrema dreta de Le Pen, que cada cop té el camí més aplanat per accedir a l'Elisi en la pròxima cita a les urnes.
La ultradreta europea se sent forta i desinhibida. I sap que té l'aval i el suport d'un Donald Trump que el 20 de gener tornarà a ocupar la Casa Blanca. La seva mà dreta, Elon Musk, va explicitar la setmana passada una sintonia absoluta amb l'AfD, un suport que ha despertat les queixes de líders com el president francès, Emmanuel Macron; el primer ministre anglès, Keir Starmer, i la mateixa Comissió Europea, preocupada per la neutralitat de X durant la campanya electoral alemanya.
Queda clar que els partits tradicionals a dreta i esquerra han desconnectat massa temps, amb una ciutadania preocupada pel seu empobriment, que com més va més es deixa seduir per un populisme ultra que fa forat amb un còctel de nacionalisme identitari i econòmic, retòrica antisistema –contra les institucions europees i l'administració pública– i assenyalament de culpables fàcils en la immigració –sobretot la musulmana–. No s'albira cap reacció del bloc demòcrata. Més aviat sembla que els conservadors estan començant a tirar la tovallola i a acostar-se a l'extrema dreta per intentar condicionar-la des del govern, un joc arriscat. S'ha obert la capsa de Pandora.
