Des de fa cinc anys, el Projecte Home Catalunya detecta un augment progressiu i constant de l'alcohol com a principal causa de l'inici de tractament d'addiccions als seus centres. El 2023 va suposar el 42% dels casos, la xifra més alta almenys des del 2014. És una xifra que es correspon també amb el que explicava en l'últim informe, encara amb dades del 2022, l'Observatori Català de Drogues i Addiccions. Aquell any va suposar el 45% del total d'inicis de tractament als centres públics i també és la droga que provoca més urgències als hospitals, sense comptar que un de cada tres conductors morts en accident de trànsit havien begut més del permès.
Són dades que fan pensar, perquè mostren fins a quin punt tenim una visió esbiaixada del món de les addiccions i de les drogues. En general, som molt permissius amb l'abús de l'alcohol i ens fixem gairebé sempre només en les drogues il·legals, que efectivament tenen uns efectes devastadors també entre molts dels seus consumidors. Sense anar més lluny, a Projecte Home, tot i que els tractaments per cocaïna han disminuït set punts en els últims quatre anys, encara són el 45% dels ingressos, lleugerament per sobre de l'alcohol, que, tanmateix, sol estar-hi lligat, perquè els seus consumidors acostumen a ser policonsumidors.
La prevalença del consum d'alcohol entre la població catalana és molt alta. Segons l'enquesta Estudes, amb dades del 2021, el 61,7% de la població catalana d'entre 15 i 64 anys havia consumit alcohol en els 30 dies previs i el 6% reconeixien haver-se emborratxat, un percentatge que augmentava al 13% entre els més joves. Igual que passa amb els usuaris dels centres de desintoxicació públics o privats, la majoria dels consumidors són homes, tot i que entre els més joves el consum és similar o fins i tot més elevat entre les noies.
En aquest context, l'ONG dedicada a la rehabilitació de drogodependents vol posar l'èmfasi en el paper de les famílies. No per culpabilitzar-les, sinó per ajudar-les a afrontar uns problemes que, especialment en el cas de l'alcohol, les fan sentir molt soles, ja que l'entorn social no hi ajuda: més aviat tot sovint posa bastons a les rodes incentivant el consum. Per això fins i tot han obert un nou servei d'orientació familiar a través del qual volen oferir suport, acompanyament i sobretot eines per gestionar la relació amb els familiars drogodependents. És important perquè, per molt bona voluntat que hi hagi, fa falta suport professional per poder fer front al que suposa aquesta addicció.
Aquest any, en aquest nou servei han atès 1.131 familiars. I una dada important és que el perfil dels usuaris és majoritàriament de dones. Dos de cada tres persones que fan acompanyament i cura dels drogodependents són dones, un 65%. Podria semblar lògic en el cas de les parelles, perquè hi ha molts més homes ingressats que dones, però en el cas de la família les mares, les germanes i les filles doblen ben bé el nombre de pares, germans i fills que se'n fan càrrec. Es reprodueixen rols que venen de lluny, però que demostren també que hi ha una part de la societat, la masculina, que viu amb més irresponsabilitat tant el consum de drogues com la cura de les seves conseqüències.
