BarcelonaLes xifres fetes públiques pels Mossos d'Esquadra aquest divendres no admeten cap dubte: els delictes sexuals han crescut un 36% només en un any a la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un augment molt significatiu perquè, si bé el conjunt de delictes han crescut un 10%, en el cas dels de caràcter sexual se superen fins i tot les xifres prepandèmiques del 2019. Això vol dir que no estem davant de cap efecte estadístic provocat per la pandèmia, sinó d'un augment sostingut d'aquest tipus de delictes que necessita una resposta per part de les autoritats. La primera i més urgent ha de ser la resposta policial, ja que, com el mateix comissari en cap, Josep Maria Estela, va reconèixer a l'ARA, hi ha molt de camí per córrer per millorar l'actuació del cos dels Mossos davant d'aquest problema.
Tal com també va avançar Estela a l'ARA, els Mossos iniciaran un pla pilot a la ciutat de Barcelona amb la idea que després es pugui estendre a tot Catalunya. La idea és millorar la col·laboració amb l'oci nocturn per detectar qualsevol agressió o abús, treballar colze a colze amb els centres de salut que atenen les víctimes i augmentar la vigilància en zones que poden ser de risc, com ara els trajectes entre les zones on hi ha els locals i discoteques i els mitjans de transport. Aquesta millora de la "intel·ligència policial" per perseguir aquest tipus de delictes és imprescindible, veient el pes d'aquests delictes i l'alarma social que es genera en casos com el de la violació grupal d'una noia de 16 anys a Igualada, que va quedar, a més, molt malferida en un atac d'una gran violència. La investigació sobre aquest cas, per cert, continua oberta i encara no hi ha hagut detencions.
Els Mossos també faran xerrades a les escoles i instituts per conscienciar els joves sobre la qüestió, després que ja fa anys que s'ha detectat un rebrot dels comportaments masclistes i agressius entre els adolescents. Però el tema no pot quedar només en mans dels Mossos i d'una resposta policial, sinó que ha d'involucrar el conjunt de la societat. De fet, es considera que les denúncies que arriben a les comissaries són només la punta de l'iceberg del total d'agressions i abusos que es produeixen. Encara pesa molt l'estigma de ser víctima i, a més a més, en la majoria dels casos l'agressor és algú conegut o fins i tot de l'àmbit familiar. Les víctimes són molt majoritàriament noies.
Una part de l'augment de denúncies, doncs, s'ha d'atribuir a aquest augment de la consciència que cal denunciar, a un procés de pèrdua de la por que porta a pensar que callar no és una opció. Tot i això, cal extremar les mesures per assegurar que tothom, però especialment les dones, pot anar segur pel carrer, que l'oci nocturn és un espai lliure de violències sexistes i que la policia està preparada per actuar quan les agressions es produeixen en l'àmbit familiar. I després ha d'haver-hi una xarxa de protecció a la víctima que inclogui totes les parts de la cadena, des del primer agent que l'atén fins al jutge, passant per metges, psicòlegs, etc. L'objectiu ha de ser que ser dona no hagi d'implicar ser també una heroïna per simplement exercir els teus drets.
