L'Europa unida que s'ha anat construint des de la fi de la Segona Guerra Mundial ençà per conjurar les velles i sanguinàries confrontacions internes i garantir els valors de llibertat, democràcia i igualtat entre ciutadans està avui amenaçada. Les pulsions nacionalistes i estatistes han tornat amb força de la mà d'una extrema dreta que amenaça amb dinamitar la UE des de dins. Partits com els de Le Pen, Meloni i Abascal són forces centrípetes i fracturadores, nostàlgiques d'una puresa identitària que xoca amb la idea de la riquesa cultural europea, és a dir, de la unió en la diversitat. El rebuig xenòfob de la immigració, la negació o relativització del canvi climàtic i els titubejos a l'hora de defensar Ucraïna davant l'expansionisme rus (alguns representants de l'extrema dreta, com l'hongarès Orbán i l'eslovac Fico, continuen fent el joc a Putin) són els altres vectors d'aquesta anti-Europa populista amb clars tics autoritaris i il·liberals.
Rebaixar el seu perill dissolvent i entrar en el joc de la seva dialèctica demagògica és obrir la capsa de Pandora. A mesura que l'extrema dreta continuï penetrant socialment i ideològicament, o que assoleixi quotes de poder institucional amb la complicitat de la dreta conservadora, com ja passa a Espanya, començarem a assistir a la desconstrucció europea, una debilitat que serà aprofitada tant pels aliats nord-americans –uns EUA on plana el no menys perillós retorn al poder de Trump– com, sobretot, per la potència dictatorial xinesa i el seu satèl·lit rus. Un nou creixement de l'extrema dreta, que és el que està en joc en aquestes eleccions, obriria un futur incert per a Europa.
Una Europa unida de progrés i justícia, d'oportunitats, mentalment oberta i plural, és la que té en l'extrema dreta el seu gran enemic intern ”
L'extrema dreta no ha crescut del no-res. Les crisis successives de les últimes dècades –la terrorista jihadista, la dels refugiats, la financera, la pandèmica i la bèl·lica– han estat el caldo de cultiu que li ha permès créixer. Primer a poc a poc i, darrerament, amb un gran salt endavant que ara es podria consolidar. L'excessiva burocràcia i llunyania democràtica de les institucions europees també són a l'origen del desencís de molts ciutadans que estan trobant aixopluc en les falses solucions d'aquests grups que prometen tornar cap enrere: cap a la família tradicional, cap a una societat homogènia, cap a uns valors d'ordre que van de bracet de retallades en les llibertats.
Com es pot combatre la seva demagògia? En primer lloc, anant a votar formacions netament europeistes i democràtiques. En segon lloc, reivindicant l'humanisme i la tolerància com a valors centrals europeus enfront dels qui branden el xoc de civilitzacions, amb l'antiislamisme com a bandera. També fent valer sense complexos la necessitat d'integració dels que venen de fora –als quals, per cert, una Europa envellida necessita per garantir el seu progrés i viabilitat econòmica– i, alhora, garantint l'ascensor social per a tothom, amb polítiques socials, d'habitatge, educatives i sanitàries equitatives. Aquesta Europa unida de progrés i justícia, d'oportunitats, mentalment oberta i plural, és la que té en l'extrema dreta el seu gran enemic intern.
![Exemples de fake news a la xarxa.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
