Atenció! La sequera persisteix i és greu

Després d'un juny plujós, el juliol ha tornat a ser més sec del normal, i bastant calorós. A més, s'ha produït una entrada massiva de turistes, com en els estius d'abans de la pandèmia, i molts catalans han començat a fer vacances. Els quatre factors sumats (poca pluja, calor, turisme i vacances) han produït aquest mes que ara ja deixem enrere un lògic pic en el consum d'aigua. Si el temps no fa un tomb important, l'agost no farà sinó confirmar la tendència del juliol, de manera que, com ha passat les últimes setmanes, els embassaments seguiran perdent reserves d'aigua i col·locaran el país en una situació delicada. Aquest és el panorama. El subministrament d’aigua a Barcelona i tota la seva àrea metropolitana, des de l’Alt Penedès fins al Maresme i la Selva, pot quedar seriosament compromès.

Per si algú s'havia despistat, la sequera segueix entre nosaltres, i és greu. Fa mesos que estem amb restriccions, que, en funció de quina sigui l'evolució, a la tardor són susceptibles de veure's incrementades. De fet, l'Agència Catalana de l'Aigua ja treballa amb aquesta hipòtesi. Perquè ara mateix els embassaments de les conques internes, que són els que s'ocupen del gruix de la població, estan en conjunt al 27% de la seva capacitat. Al maig, quan van saltar les alarmes, havien arribat al 25%. O sigui que estem tornant ràpidament al punt de partida i, a més, amb unes perspectives no gaire millors que aleshores. Tot dependrà de quan arribi i com sigui la tardor. És difícil fer prediccions. I alhora és del tot necessari fer previsions per si ve el pitjor, i conscienciar el conjunt de la població que ni molt menys hem sortit del pou. D'un pou que està assecant-se.

Comentari a part mereix la situació a la conca de l'Ebre, que depèn de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l'Ebre). La capacitat dels seus embassaments s'ha vist reduïda d'un 45% a principis de mes al 41% actual. Si no és tan greu, és en bona part degut als límits que s'han imposat als regants. En tot cas, l’organització estatal va declarar fa més d’un any l’estat d’emergència per a tota aquesta conca i encara no l’ha desactivat.

Sigui com sigui, el juny ens va alleujar i, d'alguna manera, ens va enganyar. Va ploure força, per sobre de la mitjana mensual. Però el juliol ha acabat amb un dèficit de precipitacions del 35% respecte al que seria normal. I si es mira des del gener, i malgrat el juny plujós, en el conjunt del país ha plogut gairebé un 25% menys del que sol fer-ho. Per tant, cal repetir-ho perquè tots ho tinguem clar i siguem curosos en la despesa d'aigua en el nostre dia a dia: estem en sequera. Les dades són clares. El context mundial de crisi climàtica ha de servir per reforçar el capteniment general amb l'aigua. Només cal veure què està passant en altres zones del Mediterrani, amb un estiu negre d'onades de calor i incendis. De moment, aquí ens hem escapat dels focs, però hi estem exposats. Amb la manca d'aigua general del territori, el risc d'incendis segueix sent molt elevat. També en aquest cas cal extremar la prudència.