D'entrada, el primer que cal dir és que la minicrisi bancària nord-americana sembla que està sota control. D'entrada. Dit això, com que venim d'una història recent turbulenta, totes les prevencions contra l'efecte contagi financer són poques. Per això el president dels EUA, Joe Biden, ha sortit aquest dilluns a primera hora del matí a tranquil·litzar els mercats: "El sistema financer és segur", ha assegurat. Es tractava de frenar en sec qualsevol especulació. També la Unió Europea i el Regne Unit s'han afanyat a llançar missatges de calma i a treure importància a la caiguda de les dues entitats nord-americanes: el Silicon Valley Bank (SVB) i el Signature Bank. Així i tot, les borses han castigat el conjunt de les entitats financeres, tant als EUA i Europa com als parquets asiàtics. És cert que no s'ha produït el temut pànic ni les hipotètiques i perilloses reaccions en cadena. Tanmateix, sí que hi ha hagut nervis. Esclar: ningú no vol tornar a escenaris com el de Lehman Brothers, encara massa viu en la memòria col·lectiva.
Però ¿què hi ha rere aquest episodi que, si tot va bé, quedarà només en un ensurt? Doncs hi ha diferents fenòmens concurrents. En primer lloc, una mala gestió bancària de les entitats afectades, que són petites però rellevants. En aquest sentit, destaca la focalització de la seva activitat en venture capital (més risc i alhora més possibles beneficis), sovint relacionat amb empreses emergents tecnològiques (start-ups), les quals al seu torn tenien en força casos vinculacions amb l'entorn de les criptomonedes, que han patit una davallada espectacular. I a més a més, aquests bancs van decidir invertir un gruix important dels diners en deute públic amb venciments a llarg termini, i s'han trobat que aquests bons, coincidint amb la pujada de tipus a causa de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna, perdien valor davant el canvi de tendència del deute públic, que ara es paga millor. El resultat ha estat que quan molts clients han optat per la retirada de diners per buscar rendibilitat en altres bandes, han provocat la consegüent falta de liquiditat de les entitats. El problema estava servit: s'ha fet inevitable la intervenció de l'autoritat federal nord-americana, amb el tancament dels bancs afectats per evitar mals majors, tot garantint els dipòsits als clients més enllà del límit legal 250.000 dòlars, atès que precisament molts dels afectats són start-ups.
Final de la història? Caldrà veure-ho. Els pròxims dies seran claus. En tot cas, la reacció de les autoritats ha estat ràpida. També caldrà que els bancs hi contribueixin. Si volen evitar sortides massives de diners com la patida per SVC i Signature Bank, les entitats tard o d'hora hauran d'augmentar els interessos que atorguen pels dipòsits i, per tant, inevitablement hauran de retallar els seus marges de beneficis. Aquest seria un missatge ben rebut per una opinió pública a la qual, d'entrada, li costa valorar la importància sistèmica de les entitats financeres i que, en canvi, veu com se les ajuda quan tenen problemes amb l'argument, cert, que cal que tornin a fer negoci i segueixin contribuint a l'economia productiva.
