Encara no havia passat una hora de l'atemptat i les xarxes socials ja anaven plenes de gent que donava per fet que Donald Trump havia guanyat les eleccions. El seu gest desafiant amb la cara ensangonada i el puny enlaire cridant "Fight" ha donat la volta al món i l'ha presentat com un líder fort que no es deixa doblegar. La condemna unànime a l'atac, especialment emfàtica i immediata entre els demòcrates, que han sortit en tromba a donar-li suport i solidaritat, el converteix en una víctima perseguida per les seves idees, cosa que el blindarà dels atacs més furibunds dels seus opositors. Tot i que ara arribarà, esclar, el moment fort de les teories conspiratives que tant agraden als estatunidencs, el cert és que encara hi ha moltes incògnites obertes i se saben poques coses de les intencions del suposat autor, un noi blanc de 20 anys de classe mitjana. El que està clar és que l'atac, encara que només va ferir lleument l'expresident i candidat republicà, va matar una persona entre el públic i en va ferir d'altres.
La hipòtesi amb què es treballa i que tothom té assumida ara mateix és que és un atemptat polític. Això, en un moment de gran debilitat del seu opositor –un Joe Biden que té ara la principal batalla contra els que dintre del seu propi partit el volen fer fora–, és una injecció de força per al magnat que segur que explotarà per terra, mar i aire a la convenció republicana que l'ha de nomenar i que comença, precisament, aquest dilluns. L'atemptat, de moment, esborra de cop el seu llarg historial judicial, els seus exabruptes i també el record de l'intent de cop d'estat del 6 de gener, quan es negava a acceptar els resultats electorals. Biden estava intentant remuntar i havia passat a l'atac contra Trump posant en relleu el seu biaix autoritari, les seves propostes populistes i el programa ultraliberal conservador que proposa. La campanya s'havia de centrar en atacar Trump considerant-lo un perill per a la democràcia i les llibertats, però ara, amb l'atac amb foc real, això queda una mica neutralitzat.
Més enllà de la cursa electoral, però, aquest atemptat posa sobre la taula almenys dos grans problemes de la societat estatunidenca que, desgraciadament, estan exportant a altres llocs del món. Primer de tot, la polarització política extrema, que aquest atac possiblement reforçarà i que ve de lluny, ja que els magnicidis es podria dir que tenen una certa tradició al país, des de Lincoln i Roosevelt fins als Kennedy i Reagan. La violència mai pot ser un instrument polític i és fonamental que la condemna sigui unànime, clara i sincera. És a dir, que després no s'aprofiti per atacar el contrari. Mai la violència pot ser un argument contra l'opositor, i per això no es pot justificar en cap situació. L'altre factor és la facilitat per accedir a les armes de foc que tenen els estatunidencs. Avui ha estat contra un polític, però altres vegades és contra nens o gent anònima. Més enllà dels clars errors de seguretat en aquest cas –els responsables hauran d'explicar com és que no s'havien controlat les zones dels voltants del míting amb angle de tir–, està clar que si qualsevol pot tenir accés a una arma, algú l'acabarà fent servir.
