La Comissió Europea finalment s'ha atrevit a fer el pas: ha proposat oficialment utilitzar els rendiments extres dels actius russos immobilitzats com a represàlia econòmica al Kremlin per l'atac a Ucraïna per ajudar en el rearmament d'Ucraïna. A l'inici de la guerra ja s'havia especulat amb reservar aquests diners per a la reconstrucció del país, però no es va arribar a aprovar aquesta possibilitat a causa de la incertesa legal que hi planava per sobre. Ara, però, s'ha tirat pel dret. Davant les urgències militars de Kíiv, els diners –uns 3.000 milions a l'any, segons el càlcul de Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea i principal impulsor de la iniciativa– seran majoritàriament per comprar material per a l'exèrcit ucraïnès. Aquesta quantitat és una part ínfima dels 210.000 milions d'euros que el bloc europeu té confiscats al Banc Central de Rússia en forma de valors i efectius. Amb l'acord d'aquest dimecres, la UE calcula que al juliol ja tindrà almenys una part important dels 3.000 milions a les seves arques. Hi ha pressa. I també n'hi ha hagut per part de Moscou, la reacció del qual no s'ha fet esperar: d'entrada, ha amenaçat de portar la iniciativa als tribunals.
S'haurà de veure com es tradueix al camp de batalla aquest malestar polític. El que passa als despatxos sempre té una traducció al front. Pel que fa als despatxos de Brussel·les, cada cop hi ha més nervi bèl·lic. Els aires de guerra estan penetrant amb intensitat creixent en el si de les institucions comunitàries i de les cancelleries estatals. Els dubtes sobre el suport i la implicació dels EUA, amb la perillosa i imprevisible perspectiva d'una victòria electoral de Trump aquest novembre, han accelerat la presa de consciència al continent davant l'ofensiva russa. L'esgotament ucraïnès, amb dificultats al front i desànim a la rereguarda, també ha impulsat el canvi de posició de Brussel·les, on ha quallat la idea que no es pot deixar de cap manera que Putin se surti amb la seva. L'objectiu: aturar-lo abans no sigui massa tard, abans no amenaci altres territoris. Els bàltics tenen claríssim que el perill és real.
És en aquest marc que s'ha d'entendre la decisió de tirar endavant aquesta polèmica nova injecció econòmica de suport militar a l'exèrcit ucraïnès. Les subtilitats legalistes han quedat en un segon pla. La situació és d'emergència. En la guerra que es lliura en territori ucraïnès està en joc el futur democràtic del Vell Continent. Líders com el francès Macron i l'alemanya Von der Leyen ho tenen cada cop més clar. I el que passa als camps de batalla, on s'han començat a produir reculades estratègiques dels soldats de Zelenski, els dona la raó. Si no es corregeix aviat el rumb dels esdeveniments, el perill de derrota, no ja ucraïnesa sinó europea, serà cada cop més real. Amb les eleccions europees a les portes, ara l'enemic comú a batre és el mandatari rus, el qual, a més, acaba de sortir reforçat internament d'una convocatòria a les urnes feta a mida, sense rivals. Europa, doncs, li vol deixar clar que els rivals de debò els té a Ucraïna, i que no cedirà.
