Ara no toca tenir por del dèficit, cal lluitar amb tot contra la crisi
El fantasma del dèficit, i les consegüents retallades de despesa per embridar-lo, plana de lluny sobre la greu crisi econòmica que està provocant la pandèmia. És, però, un espantall que ara mateix ningú vol ni mencionar tot i l’amarga experiència de la crisi del 2008 i els efectes per als països del Sud d’Europa que va tenir la política estricta antidèficit que van impulsar els del Nord. Ara això no toca i la resposta de la Unió Europea i del Banc Central ha estat aportar una gran quantitat de diners via endeutament i subvencions, totalment oposada a la que es va donar llavors. Però molts tenen la mosca darrere l’orella, i l’endeutament, absolutament imprescindible per ajudar els sectors que han hagut de tancar o han patit fortes restriccions per la pandèmia, s’està fent amb cura per la por al que pugui passar en el futur. És a dir, a les conseqüències a mitjà i llarg termini d’aquest dèficit sobre l’economia dels estats. Hem demanat a cinc experts la seva visió sobre aquest tema i la resposta és unànime: la situació de l’economia és gravíssima i cal elevar encara més el dèficit per injectar diners contra la crisi que salvin empreses i autònoms. La coincidència és aclaparadora. Ara és el moment de gastar tot el que es pugui per donar suport als sectors més perjudicats per la crisi, per ajudar-los a passar ara el tancament forçat de l’activitat i, també, per evitar que la postpandèmia sigui un desert econòmic.
El problema, però, i això ho destaquen també tots, és que qui pot fer això, endeutar-se encara més, és el govern espanyol, perquè el català no pot arribar a tots els sectors i, lamentablement, no té el mecanisme ni el pressupost per arribar al que es necessita.
Ara mateix hi ha consens, a dreta i esquerra, sobre la necessitat de mantenir i augmentar les ajudes directes a les empreses i als treballadors més afectats. Els ERTO, que ara es negocia que es puguin estendre fins al 31 de maig, han estat un element imprescindible, però cal millorar i molt el suport a empreses, especialment petites i mitjanes, que estan en alt risc de desaparició. Però, i en això també hi ha consens, part d’aquests diners de l’ajuda europea o de l’endeutament que ara vindrà s’han de gestionar amb seny i amb un estricte control públic i ciutadà per evitar tant la corrupció com el malbaratament.
Sense oblidar l’ajuda directa ara, és important que l’endeutament històric que viurem durant aquest període serveixi per reconduir l’economia del país adaptant-la als reptes tecnològics i ambientals, de manera que estiguem preparats per a la transició econòmica al futur. Segurament haurem de treballar per reduir l’excessiu pes del sector serveis, millorar la formació dels treballadors, reindustrialitzar el país i fer una aposta clara per la recerca, el coneixement i els sectors que aporten valor afegit al país.
