BarcelonaEl PSOE i Unides Podem han desbloquejat el seu particular acord de pressupostos vencent un dels tabús econòmics que encara mantenia el PSOE, el d'introduir límits als lloguers o directament rebaixar-los per llei. Finalment, l'acord busca un equilibri entre la posició intervencionista d'Unides Podem (en la línia de la llei aprovada al Parlament de Catalunya) i la del PSOE, més partidari dels incentius fiscals i les ajudes directes per reequilibrar el mercat. D'una banda, doncs, s'obligarà els grans tenidors (més de 10 habitatges) que siguin persones jurídiques a rebaixar el preu dels lloguers en les zones considerades tensionades, mentre que les persones físiques els hauran de congelar i tindran bonificacions si fan el pas d'abaixar-los. Aquesta intervenció en el mercat es complementa amb una ajuda directa: un bo per a joves d'entre 18 i 35 anys de 250 euros al mes per pagar un lloguer.
Es tracta de dues mesures ambicioses que busquen, d'una banda, ajudar les famílies que tenen dificultats per pagar el lloguer, sobretot a les grans ciutats, i de l'altra afavorir l'emancipació dels joves, que actualment a Espanya és de les més tardanes d'Europa a causa de la precarietat laboral, els preus elevats i la manca endèmica d'habitatge públic. Abans que s'aprovi la llei d'habitatge, però, demà dijous un consell de ministres extraordinari donarà llum verda al projecte de pressupostos, que inclourà una pujada de l'impost de societats al 15%, una altra de les reivindicacions del partit lila.
Tot i això, les dues formacions només sumen 155 diputats, i en necessiten 21 més per arribar a la majoria absoluta. En aquesta equació hi ha d'entrar necessàriament algun, o tots, els partits independentistes catalans. Per tant, ara és quan comença la veritable negociació dels pressupostos i quan ERC, Junts i el PDECat (la CUP ja s'ha autodescartat) han de jugar les seves cartes negociadores per obtenir rèdits per a Catalunya i assolir els seus objectius polítics. La palanca dels pressupostos és l'arma més potent amb què compten els grups parlamentaris per condicionar l'acció del govern, i hi ha coses que són bàsiques per al futur de Catalunya, com ara la gestió dels fons de reconstrucció Next Generation que s'han de posar damunt de la taula. I de la mateixa manera que Unides Podem ha lligat el seu suport als pressupostos a l'aprovació de la llei d'habitatge, els partits sobiranistes haurien d'aconseguir, entre altres coses, el blindatge del model d'escola catalana davant de les ingerències de la justícia i la protecció del català en la futura llei audiovisual.
Ara bé, l'experiència del passat demostra que un dels clàssics de la negociació pressupostària, les inversions, requereix alguna garantia o clàusula de salvaguarda per assegurar que allò que es pacta es compleix. Després que Aena hagi renunciat a ampliar l'aeroport del Prat, s'ha de pressionar per a la connexió ferroviària de tot el sistema aeroportuari català (Girona, Barcelona, Reus) i per a l'empenta definitiva al Corredor Mediterrani. Hi ha molta feina per fer. I la partida tot just comença.
