Un any després de la fugida, els escàndols del rei emèrit no s'han apaivagat

Ara fa un any just que el rei emèrit enviava una carta al seu fill, Felip VI, en què li anunciava que per evitar mals majors a la Corona deixava la Zarzuela i se n'anava a viure fora d'Espanya. Feia sis anys que, pel mateix motiu, s'havia vist obligat a deixar el càrrec i abdicar en favor del seu fill en un intent desesperat de salvaguardar la monarquia, que ell havia enfangat amb tot un seguit d'escàndols relacionats amb investigacions de corrupció enllaçades amb la sortida a la llum de les seves aventures extramatrimonials. En aquests moments la situació és que Joan Carles I es troba acollit a Abu Dhabi, en una vil·la de Nurai, al golf Pèrsic, pel seu amic el xeic Khalifa bin Zayed al-Nahyan, president dels Emirats Àrabs Units, i, encara que cada cert temps s'estén el rumor que vol tornar, no sembla que de moment hagin canviat gaire les condicions que li permetin fer-ho.

De fet, cada cop hi ha més escàndols. Quan se'n va anar hi havia dues investigacions judicials en marxa: la que porta el fiscal suís Yves Bertossa sobre una transferència de 100 milions de dòlars del 2008 cursada per l'Aràbia Saudita a un compte de la Fundació Lucum, del qual el rei emèrit era el principal beneficiari, i la de la Fiscalia de Tribunal Suprem sobre un possible suborn en l'adjudicació del contracte de l'AVE la Meca - Medina, que podria estar relacionada amb l'anterior i que, de fet, va motivar la visita de Bertossa a Madrid a principis de juliol. Ara, però, i en certa manera també enllaçada amb aquestes altres dues investigacions, s'hi ha sumat una demanda civil de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, que la setmana passada va acceptar un jutge del Tribunal Suprem anglès, en què l'examant de Joan Carles I sol·licita una orde d'allunyament perquè l'acusa de fer-li fer un seguiment constant per forçar-la a tornar-li els 100 milions de dòlars que ell li havia donat quan encara estaven plegats.

Aquestes serien les tres investigacions més importants, però pel mig n'han sortit d'altres relacionades amb el seu entorn sobre diners en paradisos fiscals o donacions o regals rebuts que no havien sigut declarats a la hisenda pública. De fet, al llarg d'aquest any el rei emèrit ha fet dues regularitzacions fiscals per uns cinc milions d'euros, amb la qual cosa reconeixia que havia comès delicte fiscal. De moment, però, no hi ha cap imputació directa que faci suposar que de manera imminent pogués acabar, com el seu gendre o la seva filla, al banc dels acusats. Però hi ha la possibilitat, i d'aquí la seva fugida d'ara fa un any.

L'objectiu era, també, posar un tallafoc entre la seva figura i els seus potencials delictes i el seu fill i la institució monàrquica. Hi ha hagut un cert consens entre les principals forces polítiques espanyoles perquè fos així i al llarg d'aquest any s'ha fet com si res de tot això afectés la Corona. No està clar que això s'hagi aconseguit en el conjunt de la població. Ja fa anys que el CIS no fa enquestes sobre la monarquia, però si als escàndols de l'emèrit i l'ombra de corrupció que el persegueix s'hi suma el posicionament polític de Felip VI, que li ha fet perdre la neutralitat, potser ja és urgent que ho torni a preguntar.