Aniversari massiu però amb regust agredolç
BarcelonaEl primer aniversari de l'1-O va tornar a demostrar el compromís de la ciutadania amb aquella data històrica, una imatge que va quedar reflectida en la multitudinària manifestació que hi va haver a Barcelona i altres ciutats del país. Però la commemoració també va deixar un regust agredolç perquè hi ha senyals que indiquen que avui estem molt lluny de la comunió entre institucions i ciutadania que va fer possible el referèndum, i de la unitat estratègica que ha de mantenir l'independentisme per afrontar un repte tan majúscul com el de l'estat propi.
El president de la Generalitat, Quim Torra, va tornar a animar ahir els CDR. "Pressioneu i feu molt bé de pressionar", els va dir. Però alhora va haver de suportar crits de "Torra, dimissió", minoritaris, això sí, i retrets de manifestants que entenen que els fets del dia a dia del Govern estan molt lluny de la retòrica i els missatges del president. L'exemple més clar d'aquesta distància s'ha pogut veure aquests dies amb el desallotjament de l'acampada independentista de la plaça de Sant Jaume per part dels Mossos i també amb les càrregues de dissabte de la policia catalana contra els manifestants que protestaven per una marxa en favor dels policies nacionals i guàrdies civils que van reprimir l'1-O. No ha de ser fàcil per al president Torra, que prové de l'activisme i no és un polític professional, suportar les crítiques dels CDR, la CUP o l'ANC, però alhora ha de ser conscient del que comporta el seu càrrec institucional i quines són les seves obligacions.
És evident que, un any després de l'1-O, els responsables polítics encara no han fet un relat clar i entenedor a la ciutadania sobre el que va passar el mes d'octubre del 2017, i això és a la base de molta de la confusió en què viu avui el sobiranisme. Tot i així, a poc a poc l'independentisme majoritari ha anat dibuixant quin és el terreny de joc en què es mou. El mateix expresident Carles Puigdemont va dir ahir que no considerava encertada la contramanifestació per impedir la marxa de Jusapol perquè "la via directa no és la meva", i que l'estratègia futura passava per "mantenir la posició i esperar noves oportunitats".
L'independentisme ha de ser conscient que qualsevol esclat de violència, i la manifestació de dissabte la buscava clarament perquè era una provocació, pot tirar per terra tot el que es va aconseguir l'1-O a nivell internacional i esborrar les simpaties que la demanda catalana ha creat en l'opinió pública mundial. Ningú va dir que això fos ràpid ni fàcil, tal com recorden els presos cada dia, i per tant ara toca "mantenir la posició", denunciar arreu la repressió de l'estat espanyol i treballar per obtenir una majoria incontestable en les pròximes cites electorals. Perquè el que millor representa la causa catalana són les urnes. Unes urnes que l'Estat, sense èxit, va voler fer desaparèixer ara fa un any a cops de porra.
