Una amnistia per poder celebrar eleccions sense interferències
Amb sort, la pròxima campanya electoral catalana hauria de ser l'última amb la interferència judicial dels jutges. Perquè si l'amnistia és necessària per resoldre situacions personals injustes, també ho és per poder celebrar una campanya electoral sense límits per a cap dels candidats i sense l'amenaça de la justícia. El fet que més persones hagin hagut de marxar a l'exili en el marc de la causa de Tsunami Democràtic, un autèntic despropòsit jurídic, ja ha enterbolit l'ambient quan falten poques setmanes per a les eleccions. Però a més a més, el jutge Manuel García-Castellón encara pot decidir si, en plena campanya electoral, cita a declarar els acusats que no s'han exiliat, com per exemple Oriol Soler o Xavier Vendrell, amb el risc que decideixi enviar-los a la presó. Aquest escenari nefast faria reviure els pitjors moments de la repressió contra l'independentisme posterior a l'1-O.
El cas és que la campanya electoral no serà encara normal. Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg hauran de fer campanya des de l'estranger, i molts polítics, més enllà dels més coneguts com Oriol Junqueras, encara no poden presentar-se perquè tenen sentències condemnatòries. És el cas de la republicana Meritxell Serret o el cupaire Pau Juvillà. La gran incògnita a hores d'ara encara és si l'amnistia es podrà aplicar amb la rapidesa que esperen els seus redactors o si les maniobres dilatòries de la judicatura funcionaran. Per això l'amenaça judicial no només planarà sobre la campanya electoral, sinó que serà especialment visible durant les setmanes prèvies a qualsevol debat d'investidura. Tot plegat ens situa en un escenari de màxima incertesa en el qual el funcionament ordinari de la democràcia continua en una mena de llimbs, pendent de decisions judicials.
El calendari forçat per l'avançament electoral a Catalunya resulta especialment envitricollat. L'amnistia s'hauria d'aprovar a finals de maig, unes dues setmanes després de les eleccions. El 7 de juny es constituirà el Parlament i a continuació començaran les consultes per nomenar un candidat a la presidència. Enmig de tot això, Carles Puigdemont, ja sense la immunitat parlamentària europea, i Ruben Wagensberg hauran de declarar de forma telemàtica davant la jutge del Tribunal Suprem que els investiga. I en paral·lel s'haurà iniciat la batalla jurídica entre els jutges contraris a l'amnistia (la majoria) i els advocats defensors dels amnistiats, que reclamaran l'aplicació immediata del perdó judicial.
En realitat, no serà fins a l'aplicació efectiva de l'amnistia que la política catalana podrà recuperar una certa normalitat i les diferents opcions partidistes competir en igualtat de condicions i sense haver de patir pel futur de ningú. Això és el que permetrà realment tenir debats sans sobre les grans qüestions del país. Mentre l'ombra de la justícia continuï planant sobre la política no podrem superar aquesta situació d'excepcionalitat que ja comença a tenir efectes corrosius sobre el debat públic i desmoralitzadors sobre la societat en el seu conjunt.
