L'amenaça latent del perill atòmic
Que el viceministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Riabkov, afirmi que la presència dels seus soldats a la central nuclear de Zaporíjia és una garantia contra "l'escenari de Txernòbil" sembla una broma de mal gust, si es recorda la gestió de la crisi que va fer l'URSS ara fa 36 anys. I més encara si es té en compte que ho diu un representant del govern rus que ha optat per emular els pitjors anhels expansionistes soviètics. L'amenaça del perill atòmic, destapada pels EUA amb els bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki i que es va convertir en un problema d'escala mundial durant la Guerra Freda, va tornar a deixar de ser hipotètica amb la tragèdia de Txernòbil. Però no ha desaparegut mai des de llavors, i va quedar latent. El desastre de Fukushima, fa només onze anys, en va ser un cru recordatori, i des que va començar la guerra d'Ucraïna el nom de Zaporíjia l'ha tornat a fer present.
La central nuclear més gran d'Europa és ara a la primera línia de front, convertida en un altre peó de la guerra. El portaveu del ministeri d'Afers Exteriors rus, Ivan Netxaev, considera "inacceptable" l'única opció realista per garantir que no hi haurà una tragèdia atòmica a Zaporíjia: desmilitaritzar la zona, tal com demanen l'ONU, Washington, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, i, evidentment –la planta està sota control rus des del març–, el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski. Erdogan assegura que no es rendeix i que en parlarà amb Vladímir Putin mateix. Mentrestant, els treballadors (ucraïnesos) de la central han emès un comunicat adreçat a la comunitat internacional: "Els atacs d'artilleria són cada cop més potents i perillosos, i l'amenaça de destrucció d'instal·lacions crítiques de seguretat nuclear és cada cop més real".
El president francès, Emmanuel Macron, que no parlava amb Putin des del maig, li ha demanat que una missió de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica visiti la planta. Més enllà d'aquesta visita, que Putin podria acceptar, les instal·lacions continuen en perill mentre les bombes caiguin a la vora. La planta continua tenint dos dels sis reactors en funcionament i, a més, Ucraïna tem que Rússia la vulgui desconnectar de la seva xarxa, privant així el país del subministrament elèctric que els garantia i convertint la central mateixa en una altra arma, en aquest cas econòmica, del conflicte bèl·lic.
Dur la guerra a la porta de la planta nuclear més gran d'Europa és una irresponsabilitat que Rússia no va dubtar a cometre quan la va conquerir. No ens enganyem: és un punt estratègic com els que busca en territori enemic qualsevol país en guerra. Però també deixa clar fins a quin punt el Kremlin està disposat a arriscar-se –bé, a arriscar la salut de milions de ciutadans de diversos països, inclosa Rússia– en aquesta guerra. Queda per comprovar també si Ucraïna és capaç de jugar amb foc de la mateixa manera. Si els dos països tenen les mateixes ganes d'apostar, el perill pot deixar de ser latent per tornar-se a convertir en una tragèdia.