Portem una acumulació tan gran de tragèdies que unes amaguen les altres. Ara totes les mirades mediàtiques estan posades en el que passa al Pròxim Orient, tot i que, com que hi ha un moment d'estancament a la guerra, també aquí les audiències comencen a mostrar cert cansament i decau l'interès pel sofriment a Gaza. En un altre front, aquest diumenge les autoritats ucraïneses van informar de sis morts civils i catorze ferits en un centre de distribució postal de Khàrkiv. Se sumen al continuat degoteig de morts i ferits d'aquestes dues setmanes en què només teníem els ulls posats a Israel. De l'Alt Karabakh ja n'han fugit més de 100.000 persones, i difícilment podran tornar-hi mai. Aquest dilluns hi haurà una reunió a Teheran dels ministres d'Afers Exteriors de l'Iran, Turquia, Rússia i Geòrgia amb els seus homòlegs de l'Azerbaidjan i Armènia per veure com queda la situació. No hi estan convidats ni els Estats Units ni la Unió Europea, que en aquesta zona han perdut capacitat d'influència. Ja ningú se'n recorda del Iemen, o dels kurds que encara resisteixen com poden a Síria.
I aquestes tragèdies són provocades per les guerres, pels humans. N'hi ha d'altres que són fruit de catàstrofes naturals, tot i que la seva gestió, bona o dolenta, té també un component humà que afecta la vida i el benestar de molta gent. Ens commouen una estona i després decidim girar full. A l'Afganistan, a la regió d'Herat, fa pocs dies encara hi va haver un nou terratrèmol, i el de fa unes setmanes va costar la vida a més de mil persones i en va deixar milers de ferides o sense aixopluc. Al Marroc, com expliquem avui a Internacional, la situació no és tan greu, però també hi ha encara centenars de persones que viuen en fràgils tendes de campanya i temen que les pluges i la neu arribin abans que hagin pogut aconseguir un habitatge en mínimes condicions. La destrucció als poblats de l'alt Atles va ser desoladora, com també la que hi va haver en alguns barris de Marràqueix, com el de Mellah, on ara hi ha gent dormint entre la runa a l'espera de les ajudes del govern.
És important llegir aquestes històries, perquè, per exemple, des del terratrèmol del Marroc només ha passat un mes i, tot i la forta solidaritat dels primers dies, les víctimes ara mateix tornen a estar soles, sense ni tan sols un altaveu mediàtic internacional que pressioni el seu govern per accelerar les ajudes i fer-les arribar a qui ho necessita. Posar el focus sobre determinats temes és crucial perquè molts cops és el que permet visibilitzar les víctimes i, potser, contribuir al fet que en algun moment la seva situació millori. Les víctimes civils, i especialment les criatures, són sempre víctimes, siguin d'un bàndol o de l'altre. Però a vegades unes tapen les altres. L'empatia del món amb les prop de dues mil víctimes de l'atac de Hamàs ha anat quedant diluïda per les 4.500 morts fruit del bombardeig de revenja d'Israel sobre Gaza. És important no oblidar-ne cap, malgrat la guerra de propaganda d'uns i altres.
