Alto el foc a Gaza: el principi del final del malson?

Familiars dels ostatges israelians celebren l'alto el foc a Gaza.
15/01/2025
2 min
1
Regala aquest article

Després de 15 mesos de destrucció sistemàtica de Gaza per part de l'exèrcit israelià, i amb un balanç de 46.700 palestins morts, els dos bàndols han arribat a un principi d'acord per a un alto el foc i un intercanvi de presoners. Els termes de l'acord, que han de ser ratificats aquest dijous pel govern israelià, fixen que Hamàs alliberarà de forma gradual els ostatges que encara reté des dels atacs del 7 d'octubre del 2023, dels quals Israel calcula que només una seixantena encara estan vius. A canvi, Israel es retirarà de la Franja i alliberarà 30 palestins presos per cada ostatge retornat, fins a arribar a més d'un miler. El futur president dels Estats Units, Donald Trump, ha estat qui ha anunciat l'acord a través de la seva xarxa social atribuint-se tot el mèrit i augurant que el món s'aproxima a una era de pau sota el seu mandat.

Sigui com sigui, el que és evident és que la pressió de Trump ha estat clau perquè el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, hagi acceptat un acord que està lluny dels seus propòsits inicials, que eren exterminar Hamàs de Gaza i rescatar els ostatges. Finalment, 15 mesos de guerra han provocat una gran mortaldat, han devastat àmplies zones de la Franja i han provocat una crisi humanitària, i segurament han debilitat Hamàs, però Netanyahu no pot parlar de la victòria total que va prometre. Les imatges dels palestins celebrant l'acord no ajuden precisament al primer ministre israelià.

Caldrà veure ara quina és la reacció dins d'Israel, si l'acord es pot implementar sense entrebancs i si els seus promotors, els Estats Units, Egipte i Qatar són capaços de convèncer els dos bàndols perquè el respectin. Si és així, serà el moment d'abordar la segona fase, que és la de reconstrucció i la de crear les condicions per a una pau duradora. Ara per ara, aquest objectiu sembla lluny, però potser Trump pot aprofitar l'empenta de l'acord i l'energia del seu principi de mandat per intentar trobar una solució viable al conflicte. No en va Israel depèn completament de l'ajuda militar nord-americana.

Els salvatges atacs del 7 d'octubre del 2023 van sacsejar la regió i avui moltes coses han canviat. El règim d'Al-Assad ha caigut, Hezbollah ha estat derrotada al Líban i l'Iran ha mostrat la seva impotència davant d'Israel, tot i que el règim es manté. Però a l'altre cantó, Netanyahu tampoc ha assolit tots els seus objectius i Israel continua sent un país demogràficament petit rodejat d'enemics molt poderosos. És impensable que aquesta situació es pugui mantenir a mitjà o llarg termini sense una solució negociada, perquè el que és evident és que la guerra només provoca odi, i per cada milicià mort per Israel sempre apareixerà algú altre per substituir-lo. Israel ha de buscar la manera de conviure amb uns veïns que, per molt que ho desitgi, no desapareixeran d'un dia per l'altre, entre altres motius perquè aquella també és la seva terra.

stats