Un aliat de Putin queda primer a Àustria
La victòria de l'extremista FPÖ a les eleccions austríaques, encara que tingui poques possibilitats de governar, envia un missatge molt preocupant a Europa, on les formacions d'extrema dreta antiimmigració no fan més que millorar els seus resultats comicis darrere comicis. En aquest cas, a més, la cara visible del partit, Herbert Kickl, és algú que no amaga la seva simpatia pel líder rus Vladímir Putin i demana que s'aturi l'ajuda militar a Ucraïna (que és el mateix que posar una catifa vermella als russos cap a Kíiv). En el passat, a més, Kickl havia estat condescendent amb el nazisme i la seva oratòria és inflamada i tendent a l'astracanada. No és, per tant, un llop amb pell de xai, sinó directament un llop.
Evidentment, el seu punt fort és el rebuig a la immigració, amb propostes radicals i contràries a la legislació europea com la de retornar els migrants als seus països d'origen per convertir Àustria en un país ètnicament homogeni. Aquest discurs ha dominat la campanya electoral, fins al punt que el partit conservador ÖVP, favorit per continuar governant, ha centrat els seus missatges en la seguretat, i els darrers anys ha convertit Àustria en un dels països més restrictius de la UE per obtenir la nacionalitat, fins i tot per als nascuts al país.
En realitat, l'FPÖ cavalca sobre l'onada antiestablishment que els darrers anys encarna l'extrema dreta, que impugna els valors fundacionals de la Unió Europea i fins i tot el relat compartit després de la Segona Guerra Mundial. L'actual primer ministre, el conservador Karl Nehammer, va dir una frase en campanya que l'encertava: "Nosaltres resolem els problemes, no vivim d'ells". Nehammer ha promès que no governarà amb l'FPÖ, com sí que ho va fer el seu predecessor Sebastian Kurz, en una experiència que va acabar malament, i pot explorar pactes amb Els Verds, que ja són socis en el govern de coalició; amb els centristes de NEOS, i fins i tot amb els socialdemòcrates.
El nou govern, però, haurà d'afrontar els mateixos dilemes que la resta d'executius europeus amb l'extrema dreta. Fins a quin punt adoptar l'agenda de l'extrema dreta la reforça? Fins a quin punt no fer-ho és deixar que s'apropiï d'algunes banderes? Funcionen els cordons sanitaris? No són qüestions fàcils, i fins ara no s'ha trobat una fórmula màgica, tot i que hi ha casos que il·luminen el camí, com el de la recent victòria del candidat de l'SPD al land alemany de Brandenburg. Però el que és evident és que l'auge de l'extrema dreta és la principal amenaça existencial que afronta ara mateix la Unió Europea, que ja ha de lidiar amb personatges com Viktor Orbán, que fan oposició al projecte des de dins.
La Unió Europea ha d'accelerar la seva integració i fer-se més present en la vida de la gent si vol sobreviure. Sobretot si a partir del gener és Donald Trump qui ocupa el Despatx Oval de la Casa Blanca.
