La teranyina global de l'extrema dreta
El nom d'Aleksandr Dugin, fins a l'atemptat que va matar dissabte la seva filla, només sonava als especialistes, als que segueixen a fons l'actualitat internacional i a extremistes de dretes. Ideòleg de l'anomenada quarta teoria política –a la pràctica, una actualització més del feixisme–, fundador amb Eduard Limónov del Partit Nacional Bolxevic i admirador confés del tradicionalista i esoterista antisemita Julius Evola, Dugin ha estat un dels inspiradors de la política expansionista de Vladímir Putin. És un d'aquests pensadors amb els quals el Kremlin actual se sent còmode i, per tant, una demostració més que el govern rus és capaç d'assimilar i acollir l'extrema dreta i fins i tot teòrics del neofeixisme sense cap mena de problema. Encara que és difícil determinar el grau d'influència de Dugin a l'entorn de Putin, el seu llibre Fonaments de geopolítica és el tractat més influent en l'exèrcit, la policia i les elits estatals russes des de l'enfonsament de l'URSS.
Però el pes ideològic de Dugin ha anat més enllà de Rússia i ha arribat a moviments extremistes de països com França, Itàlia i Àustria, a més d'establir vincles amb radicals turcs, hongaresos i grecs. Als anys noranta va viatjar a Espanya i a Catalunya, convidat per diferents grups com ara l'organització neonazi Círculo Español de Amigos de Europa (Cedade). Per bé que sembla que la majoria de la principal organització política actual de l'extrema dreta espanyola, Vox, s'inclina més per l'atlantisme que no per la influència russa, alguns dels seus elements s'han deixat seduir per les idees de Dugin, com ha passat –i encara passa– amb altres grupuscles marginals.
El cas de Dugin demostra un fet que a vegades no es té prou present: malgrat que el sector més tradicionalista de l'extrema dreta normalment s'oposa de pla a la globalització, fins i tot aquest en fa servir els mecanismes. Les seves idees –que Umberto Eco no dubtaria en enquadrar dins de l'ur-feixisme– s'escampen en la teranyina global del discurs que s'ha convertit en el principal repte per als defensors de la democràcia a l'inici del segle XXI. El relat de l'extrema dreta s'ha globalitzat fins al punt que organitzacions que podrien ser contradictòries o, encara més, xocar precisament pels nacionalismes excloents que defensen, són capaces de posar-se d'acord i treballar conjuntament en alguns aspectes.
Eco ja avisava que per combatre el feixisme cal saber identificar-lo, malgrat que no és fàcil, perquè és una ideologia prou difusa perquè en alguns aspectes pugui fins i tot arribar a ser contradictòria. Per això és important explicar què defensen els puntals teòrics en què es basa. I la figura de Dugin –per molt que a vegades se'n pugui haver magnificat la capacitat d'influència– és innegable que és un d'aquests membres de la teranyina global. Ha estat capaç de fer arribar els seus tentacles fins a Barcelona mateix, on va fer un acte el 1994, i encara té qui el defensa.