Afavorir el català a tots els entorns, també en el lleure

El cinema en català va arribar només als 412.000 espectadors durant l'any passat, una de les pitjors xifres de la dècada, deixant de banda la pandèmia. Després del fenomen extraordinari d'Alcarràs el 2022, el cinema fet, doblat i subtitulat en català va tornar a aplegar tan sols un 3% dels espectadors. De fet, el problema principal és en les pel·lícules de les majors doblades al català, que no aconsegueixen guanyar públic de manera significativa. Un exemple: Barbie, que va obtenir més d'un milió d'espectadors, tan sols va arribar als 44.000 en la versió doblada en català. En canvi, les produccions fetes a Catalunya que es projecten en versió original són les que fan pujar l'audiència en català. 

Se'n pot culpar els ciutadans que no actuen amb responsabilitat lingüística, però tothom que hagi intentat veure una pel·lícula en català sap que sovint queden relegades a sales allunyades dels centres i dels barris amb més catalanoparlants, o als horaris menys atractius per a la majoria. Això no facilita que el públic hi vagi, afavoreix que el català es vegi com una opció menys comercial i, per tant, encara se'l relegui més. 

Aquesta situació d'estancament contrasta amb la de les plataformes de streaming audiovisual, on el contingut en català s'ha duplicat en dos anys. Filmin és, des de fa temps, la plataforma privada més conscient pel que fa al català, però d'altres com Movistar+, Prime Video, HBO Max i Netflix l'han incorporat. El Govern s'ho va marcar com a prioritat el 2021 i hi ha posat la banya: el doblatge d'èxits com Tauró i Els anells de poder, la incorporació a les plataformes de doblatges i subtitulacions fets per TV3 i les ajudes a les produccions catalanes han funcionat. És previsible que la creació recent de 3Cat encara hi ajudi més. 

A hores d'ara a ningú se li escapa que l'ús social del català és un dels principals reptes que té la nostra societat, no només perquè és una de les claus de la identitat catalana, sinó també perquè és una extraordinària eina de cohesió. La cohesió social és un punt de debat clau, i el debat creixent sobre la immigració fa pensar que encara ho serà més. No cal anar a buscar exemples gastats com el de Bola de drac per recordar el que és evident: l'oci és una de les millors maneres d'aprendre un idioma. 

Com diria el Mandalorian si estigués doblat o subtitulat al català: aquest és el camí. Hem de continuar afavorint la presència del català a tots els entorns, també en el lleure, perquè la disparitat que hi ha entre el cinema i el teatre o la literatura, per posar un exemple, és una anomalia. Les plataformes poden ajudar a corregir-la, tot i que queda feina per fer i moltes d'un bon principi no s'hi van mostrar favorables. El català, per sobreviure, necessita una oferta normalitzada en tots els sectors, i l'oci popular és un dels més claus.