Advocats de l'Estat: el poder dins del poder
BarcelonaLa llista d'advocats de l'Estat que cada 10 anys actualitza el ministeri de Justícia i que es publica al BOE dona moltes pistes sobre el poder que acumula aquest col·lectiu d'alts funcionaris, que té un peu a l'administració i un altre al poder econòmic. La primera cosa que crida l'atenció és que només la meitat dels 663 que hi ha, en concret un 53%, estan ocupant la seva plaça actualment. La resta és o bé al sector privat amb una excedència voluntària (un 40%) o bé en "serveis especials" (7%), és a dir, ocupant un càrrec polític, com per exemple diputat, o bé un càrrec de confiança en un organisme o empresa pública.
En efecte, les grans empreses, algunes d'elles antics monopolis estatals com Telefónica, solen fitxar advocats de l'Estat per als seus càrrecs directius o com a juristes experts dels consells d'administració. Si mirem només les empreses de l'Íbex-35 veurem que n'hi ha 20 que tenen almenys un advocat de l'Estat al seu consell d'administració. D'aquesta manera, la categoria d'advocat de l'Estat, a la qual s'accedeix a través d'unes oposicions duríssimes en un procés que pot trigar anys, es converteix en una mena de trampolí que permet saltar al sector privat i multiplicar el sou per uns quants dígits. Aquesta preeminència dels advocats de l'Estat, que no es dona en països del nostre entorn, demostra la naturalesa del nucli del poder econòmic madrileny, especialment interrelacionat amb l'administració pública estatal i les seves licitacions i grans contractes.
A part de ser planter per a les empreses, consultories i bufets d'advocats, els advocats de l'Estat tenen un peu en la política, especialment quan governa el PP. Un exemple d'això és l'últim govern de Mariano Rajoy, on hi havia diversos advocats de l'Estat, com la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría o Dolores de Cospedal, al consell de ministres. Només de la promoció de Santamaría, anomenada La Gloriosa, hi havia set alts càrrecs a l'executiu. L'actual alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, també és advocat de l'Estat, igual que els seus dos avis.
Són, en paraules del professor de la UPF i expert en administració pública Carles Ramió, "un poder dins del poder", ja que tenen tentacles a l'administració, a la política i a l'economia. Una triple agenda que atorga molt de poder a aquesta casta d'alts funcionaris que actuen com una mena de mandarins, ja que tot acaba passant per ells, des de les lleis fins a les decisions econòmiques més importants, sempre imposant un punt de vista molt particular. No es tracta aquí de posar en dubte els seus mèrits o la seva vàlua, però sí d'assenyalar que no és normal ni saludable per a un estat democràtic que la meitat d'un dels seus cossos de funcionaris estigui en realitat treballant per al sector privat, perquè això genera dubtes i suspicàcies sobre si la seva veritable vocació era el servei públic o si les oposicions que van superar eren simplement un instrument per accedir a l'elit econòmica que es concentra a Madrid.
