Els adolescents, el porno i la violència sexual
En el món adult, el porno es manté en zona de silenci, de tabú. Entre els joves hi ha més desinhibició i normalització d’aquesta realitat sexual virtual, que ha entrat a conformar d’una manera molt central l’aprenentatge del sexe, un aprenentatge ple de llacunes que se supleixen amb l’accés fàcil i directe, via mòbils i internet, a aquests continguts. Les conseqüències d’això encara estan per estudiar. Hi comença a haver, però, evidències de la influència sobre el col·lectiu adolescent.
Tot i que no es pot traçar una línia directa de causa-efecte, sí que sembla evident que la potent indústria del porno, que no deixa de ser una ficció dissenyada per a adults, està impactant fortament en nois i noies sense experiència real en el sexe, encaminant-los cap a conductes extremes. En alguns casos, amb conseqüències greus. Si més no, les dades apunten cap aquí: entre els menors de 14 anys els delictes sexuals han crescut força –s’han doblat des del 2015– i suposen el 10% de tots els delictes que cometen. Encara que les agressions sexuals estadísticament siguin fets minoritaris, i que en bona part el seu augment es degui al fet que ara hi ha més consciència i per tant també més denúncies, el panorama no deixa de ser preocupant. No en va, estem davant d’una tendència que va a l’alça i que en cap cas no podem considerar normal.
L’accés dels adolescents al porno, sense filtres i sense matisos, sembla cada cop més clar que està generant un perillós biaix de violència en les relacions sexuals entre nois i noies. Tant l’escola com la família, superades, estan quedant en un segon pla en aquest terreny. Es fa, doncs, cada cop més necessari i més urgent que l’educació sexoafectiva entri als currículums educatius, desterrant les pors i hipocresies que ho frenen. Només així s’aconseguirà que els alumnes, des de ben petits, sàpiguen identificar i destriar, en el terreny del sexe, els comportaments sans dels indesitjables. I, per descomptat, en el mateix sentit també cal donar suport a les famílies perquè mares i pares no s’inhibeixin, perquè tinguin elements i eines per abordar la qüestió amb els fills.
I pel que fa, en concret, a les agressions sexuals entre menors, no es poden abordar només des del punt de vista penal –de fet, els menors de 14 anys no poden ser condemnats penalment–. En aquests casos encara és més important l’educació en la igualtat i en el consentiment.
En definitiva, l’única manera de desactivar la influència del porno en el col·lectiu juvenil és més educació, de manera que quan un nen o una nena comencin a explorar el seu propi cos i a tenir ganes de sentir plaer, aprenguin a fer-ho amb respecte a la parella.
