Adoctrinament? Que no aconsegueixin fracturar l'escola de tots
BarcelonaL'ofensiva per fracturar la societat catalana no amaina. Al contrari. Els seus promotors mantenen irresponsablement l'escola com a objectiu. Si durant anys la llengua ha esdevingut el cavall de batalla de l'espanyolisme per intentar enverinar el sistema educatiu català i carregar-se l'èxit de la immersió –un èxit no només pedagògic, sinó també social–, sense abandonar aquest camp ara s'hi ha afegit un nou element de discòrdia: el suposat adoctrinament que s'hauria produït als centres a l'hora d'explicar què va passar durant el referèndum de l'1 d'octubre. Com s'ha dit aquests dies des del món pedagògic, i com sovint s'exigeix des de la societat, les escoles no poden ni han de viure al marge de la realitat. Al contrari: han d'abordar-la, han d'utilitzar-la com a recurs pedagògic. Fins i tot quan aquesta realitat és dura i desagradable. I ho han de fer amb l'afany de treballar per un món millor, de defensar els grans valors compartits: pau, democràcia, solidaritat, tolerància, diàleg.
Convertir això en possible delicte és trencar un sistema de confiança i convivència. És un atac extremadament barroer. Clama al cel com s'ha tractat el cas de Sant Andreu de la Barca. Lluny de buscar el diàleg, s'està buscant la confrontació. Els mestres que es van sentir víctimes de la violència policial, i que legítimament, amb més o menys encert, van voler explicar la seva experiència i el seu dolor a les aules, ara són assenyalats per delicte d'odi. Qui manipula a qui? Qui enverina la convivència?
El debat no pot anar per aquí. No és aquesta, la via: la de la judicialització, la de trencar la relació entre alumnes i mestres, la de posar les famílies contra els docents. Com a norma no escrita, aquí i arreu l'educació hauria de quedar al marge de la pugna política més dura. No se n'hauria de fer un ús instrumental des de la política. Caldria respectar uns mínims consensos de fons: la llibertat –i responsabilitat– de càtedra dels mestres, la protecció de la intimitat dels alumnes i el fet de dirimir les diferències –que és natural que existeixin– dins de la comunitat escolar. El món educatiu, sobretot en les etapes que afecten menors d'edat, demana estabilitat, tacte i respecte mutu. No pot ser incendiat així.
Però, pel que es veu, no és un criteri assumit per tothom. Sembla que contra l'escola catalana tot s'hi val, encara que vagi en detriment dels infants, de la pau social i educativa. La caça de bruixes que s'ha iniciat a Sant Andreu de la Barca és injusta i perillosa. I sembla que només és la punta de l'iceberg. Segons avancem a l'ARA, el ministeri està avaluant una vuitantena de casos més de suposat adoctrinament independentista en diversos centres de Catalunya. L'ofensiva no s'atura.
Davant d'aquesta insistència, davant els que atien la fractura social dins l'escola, només es pot respondre amb la bona feina de sempre, amb el compromís de mestres i famílies amb l'educació, sense caure en provocacions, i amb la solidaritat cap als que siguin injustament acusats. Que no aconsegueixin fer malbé l'escola de tots.