La direcció d'ERC ha anunciat finalment un acord amb el PSC per investir Salvador Illa a canvi del que anomenen "concert econòmic solidari"; és a dir, el compromís perquè sigui Catalunya qui recapti tots els impostos i després en transfereixi a l'Estat una part pels serveis prestats per l'administració de l'Estat i una altra en concepte de solidaritat interterritorial. Els pròxims dies caldrà analitzar l'acord i, en especial, la seva lletra petita, que encara no és pública, però d'entrada cal dir que, si es confirma el que ha anunciat la direcció d'ERC, seria històric, perquè hauria aconseguit doblegar la resistència del PSOE a concedir a Catalunya un sistema de finançament similar al basc. També seria molt destacable que el PSC hagi fet seva la reivindicació del sistema de concert per a Catalunya, tot i que Pasqual Maragall en el seu dia ja el va reivindicar. Cal subratllar que els republicans aquesta vegada no han posat l'èmfasi tant en els diners com en el que anomenen, de forma gràfica, la clau de la caixa. És a dir, prioritzen tenir el control sobre la recaptació d'impostos, com els bascos i els navarresos, i deixen per a més endavant la negociació del que vindria a ser l'aportació catalana a l'Estat, és a dir, la quota.
Ara bé, els republicans han posat el llistó molt alt amb la seva compareixença d'aquest dilluns. Conscients que el preacord ha de ser validat per la militància, han afirmat que Catalunya sortirà del règim comú i passarà a recaptar i liquidar el 100% dels impostos a partir del 2026. Per fer-ho possible, s'han pactat un seguit de modificacions legislatives que hauran de ser aprovades al Congrés també per Junts, cosa que afegeix incertesa a l'acord. Els pròxims dies la direcció d'ERC intentarà convèncer les bases perquè validin l'acord, i durant aquest temps també serà interessant veure si el PSOE el fa seu en els termes d'ERC o si, com ja han fet en alguna altra ocasió, tira aigua al vi. La clau serà saber si els funcionaris de la Hisenda espanyola que treballen a Catalunya passaran a dependre de la Generalitat i si la nova Agència Tributària de Catalunya té capacitat real per gestionar els impostos o és un simple canvi de nom sense efectes pràctics sobre les finances catalanes. Recordem que, en el sistema de concert, la Generalitat ja no dependria de les bestretes ni de les transferències de l'Estat per al seu funcionament ordinari, sinó que disposaria d'entrada de tota la recaptació fiscal i amb això es finançaria. Per aquest motiu, si es confirma l'anunci, seríem al davant del principal pas endavant en matèria d'autogovern des de, per posar un exemple, el desplegament dels Mossos.
Per descomptat, la resta d'acords, com la creació d'un departament de Política Lingüística, són importants, però la clau de volta de la investidura, i el que realment decidirà el vot de la militància, és el pas endavant en sobirania fiscal. De moment la música és bona. Però l'experiència demostra que els acords amb el PSOE s'han d'estudiar amb lupa, i tota precaució és poca. Divendres els militants d'ERC tindran l'última paraula.
