Un acord per començar a construir el país de tots

El procés va endavant. Altre cop s’ha superat un delicat match ball en l’últim sospir. Per a sorpresa de propis i estranys, els protagonistes de l’acord, singularment el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, han sabut posar el projecte compartit per sobre dels interessos partidistes i dels legítims càlculs personals. El sacrifici de Mas, que fa un pas al costat i renuncia a la investidura, engrandeix la seva talla política. A través de la necessària refundació de CDC, la seva figura haurà de seguir sent un pilar per al nou país i per a un procés que tindrà més moments crítics, tant Catalunya endins com enfora. El seu gest, i les contrapartides acceptades per la CUP -garantir l’estabilitat parlamentària i governamental-, han permès que després de tres mesos desgastadors, amb unes difícils i a vegades rocambolesques negociacions, hagin acabat salvant in extremis la que està cridada a ser la legislatura que hauria d’acomiadar l’autonomisme i servir per posar les bases d’un estat propi. I tanmateix, aquest objectiu ja de per si extremadament complex -atesa la negativa dels partits polítics majoritaris espanyols a acceptar el dret a decidir dels catalans- acaba de superar tot just una fase inicial. L’ha superat fent operativa la primera majoria absoluta independentista de la història al Parc de la Ciutadella, que permetrà investir com a president el convergent Carles Puigdemont, actual alcalde de Girona i president de l’Associació de Municipis per la Independència. Li donaran suport per formar govern la coalició JxSí i el grup de la CUP. El mandat democràtic que van emetre quasi dos milions de votants el 27-S al final ha estat atès.

Però igual que alguns, els últims dies, tant des de fora del sobiranisme com també des de dins, s’han precipitat a cantar les absoltes al procés, tampoc ara no es poden llançar les campanes al vol. Sens dubte, s’ha superat un escull complicadísim, i s’ha evitat una nova convocatòria d’eleccions que corrien el perill de donar uns resultats que tampoc no resolguessin la governabilitat del país, però s’ha fet amb un desgast del suport popular i en un clima molt allunyat del to positiu, inclusiu i de futur que és, i hauria de tornar a ser, un dels pilars del procés independentista. Per això ara caldrà que el govern que agafi les regnes del país i del procés deixi clar que treballa per a tots els ciutadans, pensin com pensin. Que busqui complicitats més enllà de la majoria absoluta independentista, singularment entre les forces partidàries del dret a decidir. Cal no atrinxerar-se en el frontisme. I sobretot cal fer les coses bé, amb garanties cap als ciutadans que es pilotarà amb responsabilitat un canvi democràtic extremadament complex. Després de la confusió de les darreres setmanes, cal tornar a il·lusionar, a reforçar el discurs i el projecte d’un nou país.