Un acord antinatura que no beneficia Barcelona

BarcelonaUn acord d'última hora amb uns socis inversemblants ha impedit aquest dissabte que el guanyador de les eleccions municipals a Barcelona, Xavier Trias, sigui alcalde. El nou batlle de la ciutat serà el socialista Jaume Collboni, que ha rebut els vots de dues formacions tan aparentment contradictòries entre si com els comuns i el PP. El resultat, doncs, és un govern monocolor del PSC amb 10 regidors de 41.

Es tracta d'un pacte antinatura que entela el llegat d'Ada Colau, ja que abandona l'alcaldia sumant els seus vots als del PP, el mateix PP que pacta amb Vox arreu d'Espanya i que amenaça els pilars bàsics de la convivència a Catalunya. És molt trist que els comuns s'hagin prestat a participar en una operació cuinada a Madrid amb l'únic objectiu d'impedir que hi hagi un govern independentista a la ciutat de Barcelona. Que Collboni intentaria totes les combinacions possibles per ser alcalde era esperable, però semblava que els comuns havien après la lliçó del mal que va fer a la imatge de la política l'operació Valls. Però no ha sigut així.

A l'altre extrem, Trias per Barcelona i ERC havien teixit pacientment un acord de govern que sumava 16 regidors i que, això és el més important, tenia un projecte de ciutat definit i pactat que responia als anhels de canvi que els ciutadans van expressar a les urnes. L'abraçada entre Xavier Trias i Ernest Maragall és la imatge que simbolitza la bona política, la que privilegia el bé comú.

En canvi, Collboni inicia el seu mandat sense suports ni un programa mínimament consensuat. Serà un govern feble que neix amb un problema greu de legitimitat, amb un ple amb l'ambient enrarit, amb massa ferides obertes. I això no era el que necessitava Barcelona, al contrari, necessitava un alcalde fort capaç d'arribar a acords des d'una posició de lideratge a les urnes incontestable.

¿Amb quina cara podrà ara Collboni estendre la mà a Junts o a ERC? ¿Com podrà combinar el suport dels comuns i el PP? Tant de bo no fos així, però tot apunta que Barcelona entrarà ara en una etapa de paràlisi fins que s'aclareixin quines són les majories possibles, amb el risc que no hi hagi manera de desfer l'embolic actual. Com ha subratllat la mateixa Colau, Barcelona no es pot governar només amb 10 regidors.

I més enllà dels efectes sobre la governabilitat de la ciutat, el desenllaç d'aquest serial tindrà efectes sobre la política catalana i espanyola. Barcelona s'ha convertit en el punt d'unió entre el PP i el PSOE en el conjunt d'Espanya, i permet a Sánchez conquerir l'ajuntament de la capital catalana i a Feijóo dissimular els seus pactes amb Vox i exhibir sentit d'estat. I deixa en un lloc difícil, almenys a Catalunya, el projecte de Yolanda Díaz.