L'acord per ampliar el Prat, precipitat i massa imprecís

Dilluns es va arribar a Madrid a un acord important per al futur del país que compromet de manera important el model econòmic per als pròxims anys. Un pacte, liderat pel vicepresident Jordi Puigneró i la ministra Raquel Sánchez, que ha sacsejat el món polític i empresarial català perquè la reunió es va fer en secret, el mateix dia que hi havia la Comissió Bilateral, que va quedar totalment diluïda, i sense esperar a les conclusions de la taula de treball que havia posat en marxa la Generalitat per definir el futur del Prat. L'excusa de la urgència és que Aena i el PSOE urgien a firmar aquest acord perquè el 30 de setembre s'ha d'aprovar el pla Dora 2022-2026, que regula les inversions del gestor aeroportuari espanyol, i amb l'amenaça que els 1.700 milions d'inversió promesos es fondrien si no es firmava ja l'acord.

El problema és que aquest caixa o faixa suposa hipotecar el debat de futur no només del que ha de ser el Prat i de les àrees naturals que l'envolten, que clarament quedaran minvades i tocades si es construeix la nova pista, sinó també del model econòmic que es vol prioritzar en els nous temps. Estem en un moment de canvi de paradigma en què hi ha acord unànime que res podrà ser com fins ara perquè la crisi climàtica obliga a reduir emissions, també i de manera significativa als avions, i per poder fer-ho caldrà canviar els models de mobilitat i d'economia depredadora de territori i energia que hi havia fins ara. Com serà aquest futur encara no se sap, i és urgent que es comenci a pensar i articular, però és gairebé segur que no podrà ser com era abans, quan es va preveure l'ampliació de l'aeroport amb la terminal satèl·lit, ni tampoc com es podia preveure el 2019, abans d'aquesta pandèmia que ho està canviant tot.

L'acord és inconcret i el document que s'ha fet públic deixa per a la tardor, un cop s'hagi aprovat el Dora, el debat sobre com serà el projecte concret i de quina manera s'intentarà salvaguardar les àrees naturals protegides del delta del Llobregat que quedaran afectades per l'ampliació. El president del Govern, Pere Aragonès, va assegurar aquest dimarts que es farà "satisfent escrupolosament la normativa mediambiental", però tot això és molt inconcret i naturalment preocupa els partits –com els comuns i la CUP– i entitats socials i ecologistes, que s'oposen al projecte. L'acord també preveu la connexió amb alta velocitat entre el Prat i els aeroports de Girona i Reus amb l'objectiu que puguin ser pistes auxiliars a només 30 minuts del que volen que sigui un hub intercontinental. No s'ha definit, però, com es podrà fer això i quins avantatges podrà aportar el Prat per a les aerolínies per fer competència a Barajas per captar vols de llarga distància, ni tampoc, vista l'experiència del passat, com s'aconseguirà que en només deu anys –l'ampliació es vol tenir acabada el 2030– hi hagi estacions d'AVE als tres aeròdroms. No s'ha volgut explorar altres opcions possibles i s'ha tirat pel dret, però és molt preocupant que aquest acord hagi arribat sense prou consens social i polític. Caldrà molta feina tècnica i política per aconseguir redreçar el que sembla un acord precipitat i perillosament inconcret.