Els accidents laborals porten una dècada estancats sense baixar
Al llarg de la primera meitat del 2024, cada quatre dies ha mort una persona en el context laboral. És una xifra que es manté més o menys des de fa gairebé una dècada i que no s'ha aconseguit reduir radicalment malgrat les crides de sindicats i administració a millorar les mesures per prevenir els riscos laborals. És cert que aquest 2024 hi ha hagut a Catalunya un lleuger descens pel que fa al conjunt dels sinistres laborals, però això ha afectat sobretot els lleus, mentre que els greus han tingut un mica de repunt. En conjunt hi ha hagut 104.368 accidents laborals aquest primer sis mesos, segons l'Observatori del Treball i Model Productiu del departament d'Empresa i Treball de la Generalitat, però d'aquests, només una mica més de la meitat van requerir baixa mèdica i uns 400 es van considerar greus. Hi va haver, però, 45 morts, si es compta tant els sinistres a la feina com els que es produeixen en el trajecte per anar-hi o tornar-ne. I si s'obre el focus i es mira el que passa al conjunt d'Espanya, la situació és molt més greu, perquè allà sí que han crescut de manera important els morts a la feina: dos cada dia; en total, 360 treballadors els primers sis mesos de l'any, 23 més que l'any anterior.
Aquests sinistres són de molt tipus, és cert. Hi ha des d'infarts o vessaments cerebrals fins a caigudes o atrapaments en màquines, però en qualsevol cas el que preocupa, i molt, els sindicats, és que no s'hagi aconseguit aturar aquesta xacra i continuï havent-hi aquest degoteig de morts a la feina que bàsicament està estancat en les mateixes xifres des de fa molts anys. Alguna cosa està fallant en la prevenció de riscos laborals perquè, encara que és un element obligatori en totes les feines, en massa ocasions és gairebé només un tràmit administratiu que s'externalitza sense que hi hagi realment un seguiment intern de les mesures. Per això, els sindicats reclamen que a la taula de diàleg social es pacti amb el ministeri i la patronal una reforma de la llei de prevenció de riscos laborals, que data de 1995, per ajustar-la als nous paràmetres que s'han implementat a la Unió Europea i que inclogui també altres variants, com ara malalties noves que hagin pogut sortir per la utilització de nous materials o sistemes de treball, o també l'impacte que puguin tenir ara el canvi climàtic i la digitalització en l'entorn laboral.
El que és segur és que no és normal que, amb l'excepció lògica dels anys en què hi va haver confinaments per la pandèmia, les xifres de sinistres es mantinguin de manera més o menys estable des de fa almenys una dècada. S'havia fet un gran pas endavant si es té en compte, per exemple, que el 2000 hi va haver 213 accidents mortals i el 2023 la xifra havia baixat a 103. Això va ser possible gràcies a les campanyes de prevenció i perquè en general la majoria d'empreses han anat tenint més consciència de la importància de la seguretat i el control públic és més estricte, però està clar que s'ha abaixat la guàrdia, ja que estem estancats al voltant de cent morts anuals des de fa deu anys. Es pot aconseguir un altre salt endavant, i per a això caldrà tornar a posar en marxa una estratègia decidida a tots els nivells per evitar que treballar sigui un risc mortal.
