Una absurda interferència del ministeri al batxillerat
El ministeri d'Educació ha requerit a la conselleria homònima catalana que faci cinc modificacions en el pla d'estudis de batxillerat per tal d'adaptar-lo a la Lomloe, la llei d'educació espanyola. Més que requeriments, són ordres d'obligat compliment. I n'hi ha dues d'especialment discutibles. La que es refereix a les literatures catalana i castellana suposarà, a la pràctica, que un alumne del batxillerat humanístic es pugui graduar cursant el mateix nivell de literatura que els seus companys d'altres itineraris, com el científic. És a dir, amb menys nivell del que fins ara estava obligat a tenir. L'altra ordre ministerial consisteix en rebaixar la importància del TR, el treball de recerca, que fins ara suposava un repte i una feina autònoma de tots els alumnes catalans, els quals havien de triar un tema i treballar-lo a fons: com a estímul, hi havia el fet que comptava un 10% del total de la nota. Ara ja no: comptarà com una assignatura més, cosa que pot suposar que una part dels estudiants no se l'agafin amb tant d'interès.
Són dues males notícies per a un univers, el de l'educació secundària, ja prou castigat. En un context de resultats acadèmics a la baixa, aquestes dues decisions van en la direcció contrària a la d'apujar el llistó d'exigència i coneixement. ¿El ministeri n'és conscient? ¿Tan important és fer encaixar, tant sí com no, el currículum dels estudiants catalans a la normativa genèrica estatal de la Lomloe? ¿Com pensa reaccionar la conselleria? ¿Pensa acceptar aquest retrocés resignadament? ¿No aspira a discutir i convèncer els tècnics ministerials d'una interferència tan poc avinent?
El TR s'ha demostrat com una eina de creativitat i de motivació, molt assumida i integrada a les dinàmiques dels centres de segon de batxillerat catalans. És una feina que obliga a un esforç important, i que encamina els futurs universitaris a entendre l'estudi com una aportació intel·lectual pròpia i els prepara per fer el salt cap al món de l'estudi entès com a recerca. També implica una positiva i tutorial implicació dels professors i, sovint, de les famílies. Alguns TR reben merescuts premis i obren vocacions. ¿Ara perdrem tot això?
Pel que fa a la literatura per als alumnes d'humanitats, té, o hauria de tenir, un pes central. Sense necessitat de posar-nos romàntics, la lectura a fons és crucial per a la formació de qualsevol persona, però especialment d'algú que aspira a fer un grau universitari de lletres. Com bé va escriure l'assagista italià Nuccio Ordine a La utilitat de l'inútil, la lectura literària és una injecció de vida i de saviesa: ajuda a pensar i entendre el món i a pensar-se un mateix en relació amb els altres. Ofereix una comprensió lectora d'alt nivell, dona context i fondària, obre portes a la imaginació i a la creativitat en tots els camps.
Aquests requisits ministerials són incomprensibles, són un nou pas enrere que, un cop més, frustra els docents i els estudiants més compromesos. Una nova mala notícia educativa que aquesta vegada ve directament de les autoritats educatives. ¿Ningú posarà seny per aturar-ho?