Ábalos ho nega tot, però el PSOE pateix
De tots els casos judicials que assetgen el govern espanyol, el que afecta José Luis Ábalos és el que té un efecte més corrosiu. Al PSOE en són ben conscients i fa temps que ningú posa la mà al foc per Ábalos. Al contrari, es dona per descomptada la seva condemna, i per això la línia de defensa argumental és que, com a partit, no poden fer res més després d'expulsar i reclamar l'acta a qui va ser totpoderós secretari d'organització, ministre de Foment i home de la màxima confiança de Pedro Sánchez des de la seva ja mítica campanya de primàries contra Susana Díaz el 2017. Per això el PSOE ha aguantat aquest dijous la respiració mentre Ábalos compareixia al Tribunal Suprem per declarar sobre l'anomenat cas Koldo, en referència al seu excol·laborador i presumpte cap d'una trama per cobrar comissions a canvi de facilitar contractes de material sanitari amb el sector públic durant la pandèmia. Segons la Guàrdia Civil, Ábalos s'hauria vist beneficiat per la trama, almenys amb el pagament del lloguer d'un àtic per a la seva parella i amb l'ús d'un xalet a la costa gaditana.
Com ha fet sempre fins avui, Ábalos ho ha negat tot davant del jutge en una declaració que ha durat tres hores, i s'ha compromès a aportar la documentació que acredita que diu la veritat. La justícia, doncs, haurà de fer la feina i destriar el gra de la palla i comprovar si les acusacions que fan tant la Guàrdia Civil com l'empresari Víctor de Aldama són reals o no. El que sí que no ha fet Ábalos aquest dijous és defensar el seu excol·laborador, Koldo García, de manera que ja no nega l'existència de la trama corrupta al seu ministeri, sinó que simplement intenta desvincular-se'n. El fet és, però, que aquest cas és una taca per a un govern que havia arribat a la Moncloa gràcies a una moció de censura contra el PP que es justificava precisament per una sentència condemnatòria per corrupció.
En la resta de casos, tant el que afecta l'esposa del president com el seu germà, la Moncloa i el mateix Sánchez no tenen problema per assenyalar una relació de connivència entre l'extrema dreta, a través del fals sindicat Manos Limpias, que és qui va presentar les querelles, i determinats jutges com Juan Carlos Peinado. Un jutge Peinado, per cert, que aquest dijous ha tornat a prendre una decisió insòlita reclamant a la Moncloa un llistat de tots els seus treballadors, en un intent d'esbrinar qui ha fet alguna tasca per a Begoña Gómez. No seria estrany que aquest llistat acabi sent publicat en algun mitjà de l'òrbita del PP o Vox.
En tots aquests fronts judicials, doncs, es barregen casos amb base real, com el cas Koldo, amb altres d'un origen més que sospitós i amb una forta flaire de lawfare. Tot i així, Sánchez hauria d'anar amb compte, perquè quan ha intentat maniobrar en aquest camp, com per exemple amb els correus de la parella d'Ayuso, el tret li ha sortit per la culata. L'únic que pot fer és armar-se de paciència i desmuntar un a un aquests casos. I resar perquè el cas Koldo no vagi més enllà de José Luis Ábalos.
