L'Estat banalitza el terrorisme per criminalitzar el Procés
BarcelonaÉs curiós que cinc dies després que un tribunal alemany dictaminés que la violència imputada a Carles Puigdemont no era suficient per extradir-lo en relació al delicte de rebel·lió, la Guàrdia Civil va detenir una membre dels Comitès de Defensa de la República (CDR) sota l'acusació de, atenció, terrorisme i rebel·lió. La justícia espanyola sembla haver emprès una cursa imparable cap al descrèdit, amb excessos impropis d'una democràcia europea. I tot amb un sol objectiu: criminalitzar el moviment independentista català, que des que va començar el Procés l'any 2012 s'ha caracteritzat per un estricte civisme i pacifisme. Fins i tot quan aquesta criminalització comporta banalitzar el terrorisme.
Després de l'1-O els CDR han protagonitzat protestes pels empresonaments de líders del Procés i en general contra la persecució judicial que pateixen centenars de persones per aquest mateix motiu. I en aquest context hi ha hagut talls de carreteres, ocupacions de vies i accions com l'aixecament de les barreres d'alguns peatges de l'AP-7 durant l'operació tornada de Setmana Santa. Qualsevol observador, i no diguem qualsevol jurista, pot veure que acusar els organitzadors d'aquestes mobilitzacions de terrorisme i rebel·lió (amb penes de fins a 30 anys) és una autèntica barbaritat. L'escàndol ha sigut tan gran que els periodistes que segueixen la Comissió Europea van cosir a preguntes el seu portaveu, Margaritis Schinas, que va respondre amb un lacònic "L'última vegada que ho vam comprovar Espanya era una democràcia". Ahir mateix els Mossos van detenir sis persones pels incidents del 30 de gener al Parc de la Ciutadella, dia en què estava prevista la investidura de Carles Puigdemont. Se'ls acusa de desordres públics; res de terrorisme o rebel·lió.
L'independentisme ha de tenir clar, però, que darrere d'aquestes intervencions de l'Estat hi ha un pla. És l'estratègia de la profecia autocomplerta: s'intenta provocar un esclat violent que justifiqui, a posteriori, el relat fals que el Procés és violent, ben present a les interlocutòries del jutge Pablo Llarena i als informes de la Guàrdia Civil. No en va ahir Ciutadans i PP parlaven de "comandos" i "kale borroka", amb la intenció d'associar les protestes catalanes a la violència etarra. Des d'aquest punt de vista la detenció d'ahir és una provocació, un intent de fer sortir els CDR de la resistència pacífica i no-violent perquè passin a l'acció directa.
No s'ha de caure en la trampa. El moviment s'ha de mantenir ferm, per convicció i per interès, en el pacifisme i el civisme, sobretot ara que s'està guanyant la batalla de l'opinió pública internacional amb l'excarceració de Puigdemont. Per primera vegada des de l'aplicació del 155 l'Estat actua a la defensiva. Pablo Llarena sap que necessita alguna cosa més per sostenir el seu inversemblant relat de la violència de cara a la pròxima batalla judicial europea. I la busca de forma desesperada en els CDR. No se li ha de facilitar la feina.
