Un Govern sense "recorregut polític"
BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, va afirmar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que la legislatura no tenia "recorregut polític" i acte seguit va entrar a criticar els seus socis de govern pel seu vot favorable a l'estat d'alarma al Congrés. El creuament de retrets entre ERC i JxCat va continuar després al Parlament, a la vista de tothom, en un espectacle impropi d'un executiu de coalició. A Madrid, poc després, l'intercanvi entre Gabriel Rufián i Laura Borràs va ser d'alt voltatge.
La situació no és nova perquè Torra ja va donar per acabada la legislatura al mes de gener, quan es va sentir traït per ERC i va anunciar que diria la data de les eleccions després de l'aprovació dels pressupostos, però semblava que la pandèmia havia creat una situació tan excepcional que obligava a aparcar les diferències, treballar colze a colze i ajornar els comicis. Tanmateix, aviat s'ha vist que ni tan sols durant la pandèmia els dos partits han sigut capaços de pactar una estratègia comuna, per exemple de cara a Madrid. La política amb minúscules s'ha imposat a la política amb majúscules.
Les diferències estratègiques pel que fa a l'àmbit nacional o l'àmbit econòmic són legítimes i comprensibles, però el que ni el país ni la seva màxima institució no es poden permetre és que, enmig d’una crisi tan greu i absolutament inèdita com la que estem vivint, el Govern no vagi a l'una, amb un full de ruta consensuat i amb la mínima lleialtat institucional entre socis. S’està posant en risc el prestigi i la credibilitat de l’autogovern. Aquest dimecres mateix la delegada del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, d'ERC, s'ha manifestat contra una llei, la de l'Agència de la Natura, que impulsen els partits que donen suport al Govern que l'ha nomenada. Esperpèntic.
Per tant, ara que ja comença a haver-hi un horitzó de desescalada i que cal començar a plantejar seriosament la reconstrucció de l'economia malmesa i de la vida social, amb l'educació en primer pla, és hora de tornar a donar la veu a la ciutadania o, almenys, de clarificar l'horitzó electoral. Els ciutadans han de poder saber què planteja cada actor polític, quin és el seu pla a curt, mitjà i llarg termini tant pel que fa al procés independentista com a les polítiques econòmiques i socials. És hora de posar totes les cartes sobre la taula i constituir un Govern fort, cohesionat, amb un programa i una agenda comuna, que pugui ser interlocutor del govern central amb una única veu. Pot passar que els partits que el conformin siguin els mateixos que ara, però la coalició s'hauria de construir sobre unes bases noves, més sòlides que les actuals.
No s'entén, en aquest sentit, la negativa del president a posar data a unes eleccions que ell mateix va anunciar amb la màxima solemnitat fa uns mesos. La situació ha canviat, sí, però el Govern continua amb la mateixa manca de rumb compartit. I, a sobre, amb l'espasa de Dàmocles de la inhabilitació del president Torra per part del Tribunal Suprem, prevista per a finals d'any. Catalunya no es mereix ni un Govern dividit i barallat ni que el calendari electoral el fixi la justícia espanyola. I més quan el que està en joc és ni més ni menys que la reconstrucció econòmica, social i sanitària després de la pandèmia.
