El 9 de maig, els refugiats i les famílies acollidores
El Dia de la Victòria sobre els nazis té dues dates. A l’Europa occidental és el 8 de maig i a l’òrbita de l’antiga URSS és el 9 de maig: la rendició definitiva de la Wehrmacht va ser a les 23.00 hores del 8 de maig de 1945 a Berlín, que eren les 1.00 hores del dia 9 a Moscou. Amb el paper que van jugar les tropes soviètiques en l’alliberament de Berlín, no és estrany que el 9 de maig sigui un gran dia a Rússia. Prou gran perquè Vladímir Putin hagi convençut a tothom que és el dia triat per escenificar un punt d’inflexió en la guerra a Ucraïna, i que tingui mig món pendent. Intentar esbrinar què significarà, però, ja és una altra cosa.
El ventall és ampli. Des de l’anunci del final de la guerra fins a justament el contrari: la declaració oficial de la guerra (fins ara Putin ha parlat d’operació especial) i, per tant, la mobilització general. Altres versions apuntaven a l’anunci de la conquesta definitiva del Donbass i de la franja que l’uneix a la península de Crimea. I encara les versions més realistes se cenyien a un anunci de la caiguda de Mariúpol, tot i que la resistència ucraïnesa a la fàbrica d’Azovstal no ha dit encara l’última paraula.
Però els horrors de la guerra no hi entenen, d’especulacions, ni de fastuoses desfilades a milers de quilòmetres de distància. Els combats a Azovstal o el foc d’artilleria i els bombardejos són una realitat ben tangible. Igual com els refugiats ucraïnesos repartits per tot Europa, que el 8 de maig són refugiats, el 9 de maig també i encara ho seran per un temps.
Avui ens fem ressò a la secció de Societat de la situació d’aquests refugiats a Catalunya i sobretot de les famílies acollidores, i no seria la millor carta de presentació al món, precisament. Tan lloable va ser l’enorme predisposició a acollir dels governs espanyol i català, i de l’Ajuntament de Barcelona i tants altres consistoris i administracions del país, com censurable és la situació, ara, de les famílies que s’hi van prestar. “Ens han deixat de la mà de Déu”, s’exclamen.
A Catalunya un 70% dels 20.486 refugiats estan amb famílies, i un 30% en dispositius d’acolliment d’urgència. Aquests últims, en general, tenen pocs problemes i els serveis d’assistència a l’abast, però la gran majoria viuen amb famílies, i moltes s’han trobat penjades, sense recursos ni informació. “Ens van dir que serien quatre setmanes, mentre els feien la documentació, i que en tot cas tindríem tota l’ajuda i el suport”, explica una dona que viu sola i que va acollir una mare i tres joves. I no ha estat el cas. “S’ha respost tard i de manera insuficient: ni s’ha articulat un sistema de suport als particulars que acullen refugiats, ni s’han redimensionat els equips de serveis socials”, denuncia la Coordinadora d’ONG Solidàries de Girona. Hi ha consells comarcals que ajuden i d’altres que no, i acaba funcionant més la bona voluntat de la gent. Al cap del carrer, el de sempre: el ministeri d’Inclusió va prometre cobrir amb els fons europeus totes les despeses derivades de l’acollida d’ucraïnesos per part de les comunitats autònomes i la resta d’administracions, que a hores d'ara segueixen (només?) esperant els diners.
