Un 8-M amb el feminisme dividit i el debat equivocat
BarcelonaAquest 8-M arriba marcat per la divisió en el moviment feminista al voltant de debats com el de la llei trans o el tractament de la prostitució i per l'escletxa que s'ha obert al govern espanyol entre el PSOE i Unides Podem sobre la llei del només sí és sí. Cal remarcar que a Catalunya l'enfrontament entre l'anomenat feminisme de la identitat i el de la igualtat no arriba a l'extrem d'altres llocs com Madrid, on hi tornarà a haver dues manifestacions diferenciades. I és que el feminisme català també té el seu particular fet diferencial i, per exemple, històricament ha estat més favorable a la regulació de la prostitució que el de la resta de l'Estat. L'important, aquest 8-M, és la unitat de totes les tradicions feministes, les més clàssiques i les més noves, perquè totes lluiten contra un enemic comú, que és el masclisme.
Però la gran polèmica que plana sobre la jornada són les reduccions de penes a agressors sexuals provocades per la llei del només sí és sí, 721 segons el CGPJ. En aquest sentit, l'espectacle ofert aquest dimarts pel PSOE i Unides Podem des de la tribuna del Congrés, amb acusacions mútues de "traïció" i creuament d'improperis, ha estat lamentable. Resulta increïble que després de tres mesos els dos partits hagin estat incapaços d'arribar a un compromís per reformar una llei que ha tingut l'efecte indesitjat, però sobretot imprevist, de les rebaixes de penes a agressors sexuals ja condemnats.
Al contrari, cada dia que ha passat semblava que les posicions eren més irreconciliables, fins a convertir en inevitable el xoc: i així el PSOE s'ha aliat amb la dreta per iniciar el tràmit de reforma d'una llei en contra del ministeri que la va impulsar, el d'Igualtat, ocupat pels seus socis d'Unides Podem. En una democràcia normal, una ministra a la qual el Parlament corregeix una llei hauria de dimitir, però aquí aquest escenari no està previst. L'endemà d'aquesta pirueta tothom continuarà al seu lloc. El govern no es trencarà. Ni tampoc es trencarà Unides Podem, tot i que Yolanda Díaz hauria preferit alguna mena d'acord amb el PSOE.
El problema és que tota la polèmica sobre les reduccions de condemna, que es va produir per una omissió de tècnica jurídica a l'hora de fer la llei, situa el debat en el terreny preferit de la dreta més reaccionària, és a dir, les penes als agressors, en lloc de situar-lo en el que de veritat importa, que és en la víctima. Així, una llei en principi benintencionada i que conté aspectes molt positius, com ara totes les mesures d'acompanyament a la víctima, ha tingut un efecte bumerang contra el mateix executiu. Perquè si es volien rebaixar les penes perquè es consideraven excessives, com ara defensa Podem, s'hauria d'haver explicat i debatut abans.
En aquest sentit, la llei de paritat aprovada pel govern aquest dimarts sense la participació del ministeri d'Igualtat, tot i ser necessària i respondre a l'avançament de la transposició d'una directiva europea, acaba semblant una nova maniobra del PSOE per tapar la crisi. I això no s'ho mereixen ni les dones ni el moviment feminista.
