Més enllà dels 40.265 morts que ja ha causat la invasió israeliana de Gaza, segons l'últim recompte de les autoritats de la Franja, es calcula que uns 19.000 nens s'han quedat sense pares i viuen amb familiars, altres cuidadors o fins i tot sols. Aquesta última xifra no surt del recompte de cap agència o ONG, és una estimació estadística feta pels experts de les Nacions Unides. La realitat probablement és pitjor. Als hospitals s'hi veuen nens deambulant que se'n van tots sols. A les unitats de nounats hi ha nadons que ningú no reclama. Fins i tot hi ha un campament, a Khan Younis, per acollir més d'un miler de nens orfes, alguns dels quals han perdut tota la família. I té llista d'espera.
Molts dels pares han mort sota les bombes, però a d'altres els han arrestat les forces israelianes, i altres famílies es trenquen en el caos posterior als bombardejos. També hi ha mares que moren durant el part. Les ordres d'evacuació i la manca de comunicació faciliten, a més, que les famílies es trenquin i que hi hagi nens que perdin els pares. D'altres han quedat traumatitzats, han perdut la parla i ni tan sols poden dir el seu nom. Una enquesta de l'agència de l'ONU per a la infància indicava a l'abril que el 41% de les famílies cuidaven criatures que no eren seves.
L'exèrcit israelià assegura que pren precaucions per evitar els danys a civils en la seva resposta militar a l'atac de Hamàs del 7 d'octubre que va matar 1.200 israelians i en què se'n van segrestar uns 250. Però el recompte de morts i ferits no combatents augmenta cada dia. El mateix exèrcit només considera ara un 11% de la Franja zona segura. L'atac de Hamàs i la represàlia del govern de Benjamin Netanyahu no només s'han cobrat milers de vides civils, sobretot a Palestina, sinó que els que ho estan pagant més car són els més petits.
La cruesa de la invasió israeliana de Gaza es fa notar no només en les víctimes que cauen directament per les armes de Tel-Aviv, sinó també per la manca de menjar, aigua, atenció mèdica i els serveis més bàsics per a la ciutadania. Els més petits són un dany col·lateral d'una operació militar clarament despietada i que no sembla que s'hagi d'acabar aviat. Cada vegada és més urgent que s'arribi a un acord per a un alto el foc que permeti, d'una banda, el retorn dels segrestats que puguin continuar captius en mans de Hamàs, i, de l'altra, que s'aturi la matança, que es puguin reunificar les famílies que s'han separat i que s'atengui adequadament la població de Gaza.
La situació de la guerra d'Ucraïna, la campanya de les eleccions nord-americanes i alguns altres esdeveniments han tret del primer pla de l'actualitat la guerra de Gaza durant una part d'aquest estiu. Però no s'ha acabat, els bombardejos i el recompte de morts i ferits continuen i és evident que aquesta operació militar no resoldrà el problema palestí a llarg termini, sinó que més aviat l'enquista. La comunitat internacional té l'obligació de no girar l'esquena al conflicte, d'afrontar-lo i de pressionar perquè s'arribi a un alto el foc com més aviat millor.
