El 12-O, el tràngol de Sánchez abans de l'esprint final
Insults, xiulets i escridassades. Era el previsible, ja que des de fa anys és tradició a la desfilada militar del 12 d'octubre que hi hagi crits i acusacions de traïdor contra el president socialista Pedro Sánchez pels seus acords parlamentaris amb bascos i catalans. El sector més reaccionari de la dreta espanyola, que ha crescut molt els últims anys i que té a Madrid un dels seus principals feus, aprofita el moment per fer-se notar mediàticament en un context de gran simbolisme per a les institucions de l'Estat. Els crits de "que et voti Txapote" o "Puigdemont, a la presó" amb els quals part del públic a l'acte expressaven de manera barroera la seva oposició als acords amb Bildu o Junts van tenir el seu moment de protagonisme informatiu, però aquí es queda tot. Ara, passat ja el tràngol d'aquest moment, Sánchez pot fer l'esprint final per aconseguir els acords d'investidura.
I, precisament, aquest divendres es reuneix amb Bildu i Junts, les dues formacions parlamentàries que havia deixat per al final i l'escull principal per a l'acord d'investidura. Sobretot pel que fa a Junts, que té la clau per fer-lo o no president. Fonts de tots els partits implicats expliquen aquests dies que les negociacions sobre la llei d'amnistia, en les quals hi ha hagut també la intervenció de Sumar, estan molt avançades, però el problema és no només el que es pacta sinó també com s'explica el que s'hagi pactat. Més enllà de la dreta, la ultradreta i l'estat profund que intentarà boicotejar com pugui aquesta llei, també dins del PSOE, i d'una part de l'esquerra lligada a Podem, provoca molta incomoditat i malestar la negociació amb l'independentisme, tot i que ho accepten per evitar el mal major d'un govern de Vox i el PP. Per això Sánchez sap que haurà de vigilar el relat per evitar que l'acord per posar fi a la repressió es pugui llegir com una humiliació i no com una mena de gest magnànim de l'Estat per tancar el conflicte amb Catalunya i tornar a fer valdre el debat polític i d'idees. Per això volen aconseguir com sigui que hi hagi el compromís que es renunciarà a la unilateralitat, és a dir, que no hi ha intenció de tornar a tirar pel dret.
És, entre d'altres, un escull important. Junts també necessita un relat que justifiqui l'acord, un gran avenç per posar fi a la repressió i retornar el debat a la política, davant unes bases més radicalitzades ara que les d'ERC i que han criticat de manera continuada aquests anys la taula de diàleg. Caldrà veure quin tipus de gest, en una banda i l'altra, podrà permetre canalitzar les necessitats diverses de justificar la victòria davant els seus. Sánchez, tanmateix, no ho tindrà fàcil si aconsegueix ser investit, perquè amb un Parlament tan fragmentat la governabilitat serà complicada. Per això insisteix en aprofitar aquestes complicades negociacions en totes les forces per mirar de pactar també pressupostos i reformes com la ja urgent del Consell del Poder Judicial. Aquí l'independentisme hi té l'oportunitat d'obtenir, més enllà de la fi de la repressió, que s'acabi amb alguns dels greuges històrics de Catalunya, com ara la millora del finançament o el traspàs de Rodalies. Coses factibles que evitin que segueixi l'espiral de la frustració.