La zona euro tanca el 2020 amb 3 milions de llocs de treball destruïts

L' economia dels països que comparteixen la moneda comuna va caure un 6,6% l'any passat

Símbol de l'euro a la seu del BCE, a Frankfurt.
ARA
09/03/2021
2 min

Els països de la zona euro van perdre 3,1 milions de llocs de treball el quart trimestre del 2020 en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons dades publicades aquest dimarts per l'Eurostat, l'oficina comunitària d'estadística. Així doncs, el conjunt de països que comparteixen la moneda comuna van tancar l'any amb 157,9 milions de treballadors amb feina, davant dels 161 milions d'un any abans.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Respecte al tercer trimestre, l'ocupació dels darrers tres mesos de l'any va créixer un 0,3% a l'Eurozona i un 1,2% a Espanya, un ritme de creació de llocs de treball inferior al registrat entre entre juliol i setembre, quan la taxa va ser de l'1%.

Espanya va liderar la davallada amb un 4,2% d'ocupats menys que en el mateix trimestre del 2019, seguida d'Estònia i Letònia, amb caigudes del 4,1% i el 3,4%, respectivament. Luxemburg i Polònia van ser els dos únics estats membres que van aconseguir tancar el 2020 amb més treballadors ocupats.

En canvi, en comparació amb els tres mesos anteriors, el nombre de professionals amb feina a Espanya es va incrementar un 1,2%, la segona millor taxa de creixement, només superada per Estònia i Portugal, amb un 1,9% cadascun.

Aquest dimarts l'Eurostat també ha confirmat les dades de creixement de l'economia europea. Concretament, el producte interior brut (PIB) de la zona euro va caure un 6,6% el 2020 a causa de la pandèmia, la contracció més gran registrada des de la creació de la moneda única europea el 1999. Fins ara, el màxim era la disminució del 4,5% del 2009, en plena crisi financera global.

No obstant, la davallada del PIB és dues dècimes menys profunda del que estimava inicialment l'oficina comunitària d'estadística, l'Eurostat. Pel que fa al PIB de la UE en el seu conjunt, va retrocedir un 6,2%, xifra que contrasta amb el màxim històric per als Vint-i-set, també del 2009, que va ser de l'1,9%.

L'OCDE millora les previsions per a Espanya

A més, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), la institució que agrupa les principals economies industrialitzades del món, ha incrementat set dècimes la previsió de creixement de l'economia espanyola aquest any, fins al 5,7%. L'organisme també ha elevat vuit dècimes el pronòstic per al 2022, fins al 4,8%. El PIB d'Espanya va caure un 11% el 2020, per la qual cosa, si es compleixen els pronòstics de l'ens, Espanya no recuperarà els nivells d'activitat econòmica previs a la pandèmia fins, com a mínim, el 2023.

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha destacat que les previsions de l'OCDE estan alineades amb la d'altres organismes i totes coincideixen en un creixement "fort" de l'economia espanyola. Segons Calviño, la revisió a l'alça pel 2021 i el 2022 situa Espanya "al capdavant" del creixement econòmic dels països de la UE durant els dos anys.

stats