Yellen rellança l'esperança d'un impost de societats global

BarcelonaQuan Janet Yellen va ser nomenada a finals de gener com a secretària del Tresor dels EUA, els perfils que recordaven la seva trajectòria en destacaven sobretot l'estil discret i directe. Una expresidenta de Reserva Federal ferma defensora de la intervenció de l'Estat en l'economia i poc donada a les hipèrboles. Aquesta setmana, però, Yellen va canviar aquesta percepció en només 25 minuts de discurs. Davant l'audiència del Consell de Chicago sobre Assumptes Globals va deixar clar que està determinada a canviar el paradigma de la fiscalitat al seu país i –si l'hi permeten– estendre aquesta taca a la resta de grans economies del món.

La secretària del Tresor dels EUA va proposar sense embuts fixar un tipus mínim global per a l'impost de societats com a eina per posar fi a la "carrera a la baixa" en matèria d'impostos corporatius dels últims 30 anys. Aquestes declaracions les feia pocs dies abans de participar en les trobades de ministres financers del G-20 i coincidint amb l'assemblea de primavera del Fons Monetari Internacional (FMI), que acaba de revisar les seves previsions econòmiques. De fet, Yellen va comparar la importància d'aquestes cites per rellançar el projecte d'una fiscalitat més global a la conferència de Bretton Woods, en què les potències mundials van redefinir la política monetària internacional després de la Segona Guerra Mundial.

"Encara que estem en moments diferents, empatitzo amb l'enorme càrrega a la qual s'enfrontaven; la pressió d'ajuntar-se després d'una catàstrofe global per construir un sistema durador i interconnectat que promogués la pau i la prosperitat arreu del món", va manifestar. En aquest cas, la pandèmia és el context que urgeix Yellen a posar en marxa canvis per garantir l'existència de sistemes fiscals "estables i justos". El govern de Biden planteja que l'impost de societats tingui un tipus mínim del 21%, una proposta molt superior al 12,5% que havia aparegut en discussions anteriors a l'OCDE. Aquest últim és justament el percentatge que aplica Irlanda, un dels països acusats de jugar amb la baixa tributació per atreure les seus de grans multinacionals tecnològiques com Apple.

De moment la proposta ha agradat a la Comissió Europea, que es va mostrar confiada que les paraules de Yellen facilitaran que es pugui arribar a un acord en el si de l'OCDE aquest estiu. A més, hi han donat suport els governs d'alguns estats membres com Espanya, França i Alemanya i l'FMI també s'ha manifestat a favor de la mesura com a arma contra "la deslocalització fiscal, l'elusió d'impostos i l'enviament de fons a paradisos fiscals".

El fantasma de la taxa Google

"Aquesta discussió ja té alguns anys dins l'OCDE, però estava aturada precisament perquè l'administració de Trump se n'havia desmarcat. Amb el canvi de política dels EUA es pot tornar a desbloquejar", apunta Stella Raventós, presidenta de l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals. L'experta recorda que les negociacions dins l'OCDE, on hi ha representats 37 països amb interessos molt diferents, són feixugues des del punt de vista tècnic i insisteix que l'èxit de la proposta dependrà en gran mesura de la "voluntat política".

El fiscalista Albert Sagués també rebaixa les expectatives que ha desfermat Yellen aquesta setmana de fixar una taxa global a les multinacionals. "No soc gaire optimista perquè és un tema molt vinculat a la sobirania dels estats i sempre els ha costat molt cedir en aquest sentit", incideix. Així doncs, considera que la idea perd de vista que, malgrat viure en un món globalitzat, la fiscalitat és "local" i els governs han fet molt poques renúncies.

L'escepticisme sobre les possibilitats reals d'harmonitzar un impost clau com el de societats neix en part de les dificultats que ja ha patit l'OCDE per aconseguir el mateix amb l'anomenada taxa Google. L'organisme va fracassar en l'intent de fixar un impost global a les tecnològiques durant el 2020, fet que va empènyer executius com l'espanyol a tirar endavant aquesta taxa pel seu compte. Aquest cop, però, l'ens s'ha emplaçat a resoldre aquest assumpte abans de l'estiu i compta amb una actitud més predisposada per part dels Estat Units amb Yellen als comandaments del Tresor.

Nova York colla els més rics

En paral·lel a aquest debat, els Estats Units han protagonitzat un altre exemple dels girs en matèria fiscal de l'era pandèmica. L'estat de Nova York està a punt d'aprovar uns nous pressupostos que incorporaran una pujada d'impostos a aquells ciutadans que guanyin més d'un milió de dòlars. Si finalment tira endavant, la mesura suposaria una recaptació addicional de 4.300 milions de dòlars anuals i suposaria que els més rics de la regió que governa el demòcrata Andrew Cuomo passarien a pagar entre un 13,5% i un 14,8% en taxes municipals i estatals, la forquilla més elevada de tot el país. Altres estats com Califòrnia o Minnesota també estan valorant incrementar la pressió fiscal sobre les rendes més altes.

La factura de la crisi del covid-19 ha posat en relleu la necessitat dels governs d'incrementar els seus ingressos per la via dels impostos, i per a l'FMI la solució també passa per taxar la riquesa. La institució va plantejar aquesta setmana que els països decretin un impost "temporal" a les rendes més altes per finançar les despeses vinculades a la pandèmia. "Les desigualtats preexistents han amplificat l'impacte advers de la pandèmia i, alhora, la covid-19 ha agreujat les desigualtats, un cercle viciós que podria donar lloc a una fractura social i política", va afirmar Vitor Gaspar, director del departament d'Assumptes Fiscals de l'FMI. Una taxa transitòria, va recordar, que emularia l'esforç fiscal extra que es va demanar en altres moments crítics com la Reunificació Alemanya o el desastre nuclear de Fukushima.