Yellen torna a apujar els tipus i amplia les diferències amb l’euro

BarcelonaSense sorpreses. La Reserva Federal nord-americana, la Fed, va complir ahir amb el guió previst. La seva presidenta, Janet Yellen, va anunciar una nova pujada del preu del diner d’un quart de punt: són 0,25 dècimes més que situen el preu del dòlar en una forquilla d’entre el 0,75% i l’1%. És la primera pujada de tipus des que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca, el 20 de gener, però tot i això els mercats van respondre mantenint-se pràcticamemt plans.

Els inversors donaven per descomptat aquest moviment. El desembre passat Yellen també va apujar els tipus i, de fet, s’espera que repeteixi aquesta mateixa política dues vegades més durant aquest any. Els experts ho interpreten com un missatge clar de la recuperació: el diner torna -després d’una dècada de baixades i tipus al 0%- als preus habituals d’una economia recuperada. És el que els experts anomenen una “política monetària normalitzada”, que passa per un enduriment de les condicions financeres.

La Fed considera que la situació del mercat laboral nord-americà “s’enforteix” i que l’economia ja té una activitat “moderada”. Yellen, però, va voler desmarcar la seva decisió de les mesures de Trump i va assegurar que segueixen el seu propi full de ruta. Això sí, va admetre que els canvis que té previstos el nou president nord-americà en política fiscal podrien alterar el seu rumb. “Encara és massa aviat, encara hi ha incerteses grans”, va dir la presidenta de la Fed.

L’efecte a Europa

Aquest encariment del dòlar reforça la divisa nord-americana enfront de l’euro i fa més gran la diferència entre el preu del diner als Estats Units i a Europa. Aquí, el Banc Central Europeu, l’organisme homòleg a la Reserva Federal, va decidir dijous passat deixar els tipus d’interès al 0%, malgrat que els preus han començat a remuntar. El president del banc emissor, Mario Draghi, va explicar que, si no es té en compte el preu de l’energia -que està més cara que l’any passat-, la inflació és dèbil. Draghi veu “fragilitat” i “riscos externs” que encara podrien fer trontollar la recuperació.

El president del BCE es manté ferm, però la pressió al seu voltant augmenta. A la pujada de tipus nord-americana s’hi suma la insistència d’Alemanya, que fa temps que promou un encariment del preu del diner també a Europa. “No és el moment de canviar de rumb”, va sentenciar Draghi dijous passat. De moment no vol cedir terreny al sector més dur del BCE, que reclama mesures més convencionals i no tan agressives. El responsable de la política monetària, però, va remarcar que dins del consell no hi ha “cap crítica”. Si els preus continuen pujant, però, Draghi també podria acabar imitant Yellen.

Bo per a l’exportació europea, dolent per atraure inversions

Les decisions de la Fed tenen repercussió sobre l’economia global. D’entrada perquè aquesta mesura reforça el dòlar enfront de l’euro i això ajudarà els països europeus a exportar (a vendre) més fàcilment. En negatiu, els països -especialment els emergents- que tinguin deute públic en dòlars trobaran més dificultats per pagar-lo.

De la mateixa manera que els europeus tindran més facilitat per exportar, ho tindran més difícil per atraure els inversors internacinals, que trobaran al mercat nord-americà potencials retorns més elevats.