Xipre i la 'troica' acorden el rescat amb fortes pèrdues per als grans dipòsits

BarcelonaAcord a l'Eurogrup per desbloquejar el rescat de Xipre. Els ministres de Finances de la zona euro han donat el vistiplau, de matinada, a l'acord assolit entre el president de Xipre, Nikos Anastasiadis, i els màxims representants de la 'troica' (la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu) sobre el rescat financer de l'illa mediterrània. "Hem assolit un acord que salvaguarda els interessos del poble xipriota, i també els de la Unió Europea", ha dit el president Xipriota a la premsa quan ha acabat la reunió de l'Eurogrup. El seu ministre de Finances hi ha afegit posteriorment que Xipre ha pogut esquivar una sortida desastrosa de la zona euro.

Tot i així, el rescat suposarà una sotragada important per al sistema financer, sobre el qual es fonamenta l'economia de Xipre. De fet, el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Olli Rehn, ha admès que "venen temps difícils per als xipriotes

Els membres de la 'troica' han explicat els principals punts de l'acord en una roda de premsa a altes hores de la matinada. Les grans línies de l'acord per desbloquejar els 10.000 milions que necessita Xipre per salvar-se de la fallida financera es poden resumir en aquests punts:

- Els petits estalviadors no perdran ni un euro dels seus comptes corrents, corregint així la decisió presa una setmana enrere en la qual es penalitzava tant a les grans com a les petites fortunes. A més, les quitances s'aplicaran 'només' a les dues grans entitats del país (el Banc de Xipre i el Laiki Bank, que acumulen dues terceres parts dels dipòsits i són les que estan en pitjor estat) i no afectaran a la resta d'entitats.

El responsable del comitè de Finances del parlament de Xipre ha dit aquest matí que per a la primera entitat privada del país, el Banc de Xipre, la quitança que s'aplicarà als grans dipòsits serà del 30%. Previsiblement, aquesta quitança serà superior per als dipòsits del Laiki Bank.

- Els dipòsits de més de 100.000 euros del Banc de Xipre, el primer banc del país, patiran pèrdues importants que encara no s'han concretat (s'ha parlat d'una quitança el 40%, però en cap moment s'ha confirmat aquesta xifra). El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha explicat en roda de premsa que la xifra exacta se sabrà "en les properes setmanes".

- La segona entitat del país, el Laiki Bank, serà liquidada de forma immediata. Els dipòsits d'aquella entitat que superin els 100.000 euros s'exposen a pèrdues més elevades que en el cas del Banc de Xipre (Dijsselbloem ha afirmat que s'exposen a perdre la major part dels diners). Els dipòsits de menys de 100.000 euros s'integraran en el Banc de Xipre.

- L'acord no necessita l'aval del parlament xipriota. A diferència de la decisió presa fa una setmana (quan les quitances es van camuflar d'impost), en aquesta ocasió el govern del país té poder per prendre aquesta decisió de forma 'unilateral' gràcies a la normativa de liquidació de bancs que el propi parlament va aprovar divendres passat.

- El Banc Central Europeu seguirà proveïnt de liquiditat a les entitats financeres xipriotes.

Tot i les explicacions de la roda de premsa, han quedat alguns dubtes que la 'troica' no ha sapigut resoldre. El primer d'ells és quan tornaran a obrir els bancs (Jeroen Dijsselbloem ha assegurat que hi haurà més detalls d'això aquest mateix dilluns). En segon lloc, tampoc s'ha aclarit si s'aplicaran controls sobre els capitals. Els representants de la 'troica' han afirmat que aquesta decisió és una competència del govern de Xipre. Finalment, la xifra (5.800 milions) exigida inicialment a Xipre a canvi de l'ajuda europea ha quedat obsoleta, com ha confessat Dijsselbloem. El propi president de l'eurogrup no ha sapigut concretar quina és la xifra actual que Xipre ha d'aconseguir per poder rebre el rescat. En qualsevol cas, aquests diners no aniran a càrrec del contribuent ni dels petits estalviadors, sinó que serà pagada íntegrament pels diners provinents dels grans dipòsits.