Pacte inesperat entre la UE i la Xina per desmarcar-se de la guerra comercial de Trump
El gegant asiàtic accepta revisar els subsidis el mateix dia que Trump anuncia més aranzels a Europa
Brussel·lesEl mateix dia en què Washington anunciava que imposarà aranzels a productes europeus per valor d’11.000 milions de dòlars, Pequín i Brussel·les firmaven un compromís conjunt per millorar les seves relacions comercials basat en mantenir una relació més equilibrada. En un comunicat conjunt, la Xina es compromet a revisar els subsidis industrials, a promoure la reforma de les normes de l’Organització Mundial del Comerç i a continuar obrint l'economia perquè les empreses europees hi puguin competir en igualtat de condicions. El règim de Xi Jinping també reconeix que “tots els drets humans són universals, indivisibles, interdependents i interrelacionats”. L'acord fixa les bases perquè el 2020 les dues economies pactin un tractat d'inversions a llarg termini.
La UE és un soci comercial clau per als EUA i la Xina (i viceversa), dues potències econòmiques immerses en una guerra comercial que ha deixat la UE enmig intentant rebaixar la tensió. Ahir, contra tot pronòstic, el primer ministre xinès, Li Keqiang, va acceptar algunes de les exigències europees després que des de Brussel·les s’elevés el to. Són dos socis clau, però dos rivals que no tenen més remei que entendre’s en un context de tensions creixents.
Les diplomàcies europea i xinesa han treballar amb tota la intensitat en els últims dies, inclòs el cap de setmana, per acabar la cimera UE-Xina d’aquest dimecres amb un document conjunt. Les relacions entre les dues economies s’havien tensat després que la Comissió Europea apuntés la Xina com un “rival sistèmic” i els líders europeus fessin una crida a endurir el to davant l’expansió de Pequín pel continent europeu a través d’empreses inflades de subsidis públics (i, per tant, controlades pel règim), però també pel paper clau que companyies com Huawei han pres en el desplegament de les xarxes de 5G a Europa.
Brussel·les va aprofitar un moment en què semblava haver desinflat les tensions comercials amb Trump per elevar el to contra la Xina, amb mesures com ara un monitoratge de les inversions. Segons les xifres de la Comissió, en els últims anys han crescut de manera “alarmant” les inversions a Europa d’empreses estatals de la Xina, Rússia i els Emirats Àrabs, que han fet tres vegades més adquisicions el 2017 que el 2007. La UE s’adona ara que, “amb un 35% del total dels actius europeus en mans d’empreses de tercers països, és un dels règims d’inversió més oberts del món”.
L’Organització Mundial de Começ (OMC) intenta garantir el multilateralisme per evitar els guerres d’aranzels. Però Brussel·les fa temps que denuncia que cal una reforma de les lleis de l’OMC, sobretot que canviï la política sobre subsidis industrials que permet que, com que la Xina encara és considerada una economia en desenvolupament, pugui invertir amb empreses estatals o empreses ‘subvencionades’ com no poden fer les economies desenvolupades.
És el compromís que va arrencar la UE del règim xinès, el que encallava la negociació fins ahir mateix, quan ja semblava que no hi hauria pacte, però les autoritats xineses van enviar un nou esborrany acceptant reformar i complir les lleis de l’OMC, tal com avançava el portal especialitzat Euractiv. “Les dues bandes reafirmen el seu compromís conjunt de cooperar en la reforma de l’OMC per assegurar la seva rellevància i permetre adreçar els reptes globals en el comerç”, diu el text. I continua: “Les dues parts intensificaran discussions amb l’objectiu d’enfortir les normes internacionals sobre subsidis industrials”.
“És un gran avenç. Per primera vegada la Xina s’ha compromès amb Europa en aquesta prioritat clau per a la reforma de l’OMC”, va dir el president del Consell Europeu, Donald Tusk. La petició més clara de la UE és poder competir en igualtat de condicions amb les empreses xineses. Per això, el primer ministre xinès va dir que el seu mercat “continuarà obrint-se”. Altres qüestions en les quals ha cedit la Xina és el compromís per prohibir l’obligació de transferir tecnologia, o la voluntat de parlar de les indicacions protegides que la UE li demana que respecti.
El text pactat és de compromisos generals que poden acabar en paper mullat, però fer moure un gegant com el règim xinès cap a la liberalització és un pas important per a la UE, que no té més remei que entendre-s’hi.