La Xina respon a Trump elevant els aranzels

PequínPequín es va esperar que estiguessin a punt d’obrir els mercats de valors als Estats Units, última hora de la tarda de dilluns a la Xina, per anunciar les seves contramesures en la guerra aranzelària que manté amb Washington. Una tàctica perquè la borsa es fes ressò de la seva decisió i respongués amb pèrdues.

Hores després, el govern xinès va presentar una proposta de reforma de l’Organització Mundial del Consum destinada a resoldre “qüestions crítiques i urgents que amenacen l’existència” de la mateixa organització. Sense esmentar els Estats Units, la Xina es refereix a decisions adoptades per aquest país, com ara el bloqueig sobre la designació de jutges d’apel·lació o els aranzels sobre l’acer i els automòbils per motius de “seguretat nacional”.

Tot plegat, una bateria de respostes en represàlia per la pujada de les taxes del 10% al 25% sobre 200.000 milions de dòlars d’importacions xineses que els Estats Units van activar divendres passat.

La Xina incrementarà els aranzels d’un 10% al 15%, al 20% o al 25% en un divers catàleg de 5.140 productes nord-americans a partir de l’1 de juny. La mesura afecta en total importacions valorades en 60.000 milions de dòlars.

L’anunci amb les mesures concretes es va fer a través d’un comunicat del ministeri de Finances, publicat a la seva pàgina web. S’hi assegurava que la decisió és una resposta “a l’unilateralisme i al proteccionisme comercial” i que “la Xina espera que els Estats Units tornin al camí correcte de les negociacions comercials bilaterals” per poder aconseguir un acord “beneficiós sobre la base del respecte mutu i la igualtat”.

Al migdia, en la roda de premsa diària del ministeri d’Exteriors, el portaveu Geng Shuang ja va preparar el terreny advertint a Washington que “la pujada d’aranzels duaners no resol cap problema” i afegint que “la Xina no cedirà mai a cap pressió externa”.

La resposta de Pequín es produeix ignorant els advertiments de Donald Trump, que via Twitter va assegurar que si la Xina intensificava la disputa i adoptava represàlies seria pitjor. Va insistir que sense un acord les empreses abandonaran la Xina per anar a altres països amb menys taxes. Durant el cap de setmana també va advertir a Xi Jinping que no deixi passar temps amb l’esperança que perdi les eleccions el 2020 i pugui negociar millor amb un demòcrata. Ha assegurat que si guanya endurirà les seves condicions.

Malgrat el to bel·ligerant i les respectives amenaces, els dos països han deixat obertes les portes a la possibilitat de continuar negociant. L’última ronda de converses va acabar divendres sense concretar pròximes dates, però la reunió del G-20 a Osaka, prevista per a finals de juny, pot ser el moment en què Xi Jinping i Donald Trump es vegin les cares i recondueixin personalment la negociació.