La Xina toca port a Hamburg

DortmundHa sigut un estira-i-arronsa llarg com d’aquí a la Xina. I tens. Perquè hi havia molt en joc en les negociacions. Ni més ni menys que el grau d’influència que pot exercir el règim xinès en una infraestructura crítica d’Alemanya, la locomotora europea.

Tot va començar fa poc més d’un any i s’ha allargat –de moment– fins a aquesta setmana. El setembre del 2021 la companyia operadora del port comercial d’Hamburg (HHLA) va comunicar que havia acordat vendre el 35% de la seva propietat a l’empresa estatal xinesa Cosco. Aquest dilluns havia d’entrar en vigor aquest acord si el govern de Berlín no hi feia cap esmena. El canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz, havia pressionat per tirar endavant aquesta venda parcial de l’operador del port convençut del gran benefici econòmic immediat que representava el negoci per a la ciutat hanseàtica, de la qual va ser alcalde-regidor del 2011 al 2018. Però fins a sis ministeris del govern federal –en part regits per verds i liberals– hi estaven en contra, si més no, amb les condicions inicials. Aquest dimecres s’ha acabat aprovant que en comptes del 35%, la participació xinesa a l’empresa que gestiona el port d’Hamburg serà del 24,9%. Això, esclar, si Cosco no es desdiu de la transacció amb aquestes noves condicions.

En tot cas, amb aquesta solució d’emergència, al·lega Berlín, s’ha volgut impedir una “participació estratègica” i reduir “la participació financera” de Cosco en aquesta important infraestructura comercial del nord d’Alemanya.

El ministre alemany d’Economia, el verd Robert Habeck, i altres titulars del govern de Berlín havien alertat del perill de fomentar noves dependències en el context que deixa la mala experiència amb les distribucions del gas i altres combustibles fòssils procedents de Rússia.

Segons una anàlisi de risc del ministeri federal d’Economia al qual va tenir accés el Frankfurter Allgemeine Zeitung, l’adquisició prevista inicialment per Cosco conduïa a un “aprofundiment significatiu” de la influència xinesa en les operacions portuàries i la marina mercant a Alemanya i la UE. El perill de ser més vulnerables a mesures unilaterals de la Xina i de veure restringida l’autonomia estratègica d’Europa era evident, s’apuntava des del ministeri.

Fins i tot el president d’Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, company socialdemòcrata de Scholz, ha recordat aquesta setmana el problema de tenir una forta dependència de la Xina. “La lliçó que hauríem d’extreure és que cal reduir, en la mesura que sigui possible, les dependències unilaterals”, ha comentat a l'assumir la seva pròpia responsabilitat en les decisions d’Alemanya respecte al gas rus. Segons el cap d’estat alemany, caldria buscar ara “més intensament” acords comercials amb països veïns del Sud-est Asiàtic, que no suplirien les relacions comercials amb la Xina –principal soci mercantil d’Alemanya– però sí que les complementarien.

La Xina aspira a convertir-se en un poder marítim mundial i, més d’hora que tard, Cosco exigirà més control en l’empresa operadora del port d’Hamburg, adverteixen els experts. Dues dotzenes d’altres ports europeus estan de manera total o parcial en poder d’inversors xinesos.

Altres ports europeus amb presència xinesa

Els defensors d’aquest acord comercial postulen que així es fa més atractiu el transport marítim amb Cosco, una de les empreses de logística més grans del món. Això aporta més volum de negoci i assegura llocs de treball a Hamburg. Cal destacar, com explica a Der Spiegel Marcel Fratzscher, president de l’Institut Alemany per a la Investigació Econòmica de Berlín, que importants competidors en les rutes comercials com Rotterdam, Anvers i Bruges ja permeten a Cosco tenir participacions, en alguns casos fins i tot del 85%. A diferència del que passa al Pireu, però, Cosco no té cap control sobre la terminal, almenys no legalment. A més, la participació aporta capital addicional a Hamburg i l’ampliació de les infraestructures de la regió.

Fratzscher, amb tot, alerta que la participació de Cosco a l’empresa portuària d’Hamburg augmenta la ja de per si “asimètrica dependència d’Alemanya i d’Europa respecte a la Xina”. El catedràtic en macroeconomia recorda que les companyies alemanyes inverteixen molt més de manera directa a la Xina que les empeses xineses a Alemanya i que el gegant asiàtic prohibeix inversions estrangeres en sectors econòmics com infraestructures crítiques, telecomunicacions o nombroses àrees tecnològiques.

A principis de novembre el canceller Scholz viatjarà a la Xina. Ho farà amb un acord menor del que hauria volgut, però acceptable per als interessos d’Alemanya.