La Xina es replega per fer front a un món en plena pandèmia
La guerra comercial amb els EUA i la caiguda de les exportacions l'obliguen a repensar el seu model
BarcelonaLa Xina aposta per l'autosuficiència tecnològica i per enfortir el seu mercat interior per continuar creixent i esquivar la crisi econòmica mundial que ha provocat l'epidèmia del covid-19. Pequín dissenya el seu nou pla quinquennal per reduir la dependència exterior –especialment dels microxips nord-americans– sota la ferma direcció de Xi Jinping i entre especulacions que insinuen que podria convertir-se en president vitalici.
El full de ruta planificat per als pròxims cinc anys va acompanyat d'un pla més ambiciós a quinze anys vista, batejat com a Visió 2035. Aquest projecte és el que sembla indicar que Xi seguirà al capdavant del país durant més de dos mandats, pilotant la "modernització socialista" de la nació.
La cinquena sessió plenària del 19è comitè central del Partit Comunista de la Xina (PCX), que convoca a porta tancada uns 300 alts càrrecs, s'ha reunit aquest divendres per planificar l'economia dels pròxims cinc anys amb els deures fets. La Xina va ser el primer país a sofrir els efectes del covid-19 i ha sigut el primer a recuperar-se. Amb l'epidèmia sota control ha reactivat l'economia i viu una relativa normalitat. En el tercer trimestre el PIB va créixer un 4,9% i segurament serà un dels pocs països que aconseguiran tancar l'any amb un creixement positiu, que pot arribar al 2%.
El gegant asiàtic surt reforçat de la crisi i es prepara per expandir la seva influència mundial, mentre Europa i els Estats Units continuen immersos en una segona onada que torna a enfonsar l'economia.
El catorzè pla quinquennal (2021-2025) impulsa un canvi de model econòmic que aposta per la innovació i per crear tecnologia pròpia. I de fet han encunyat un nou concepte per al seu futur desenvolupament: circulació dual. L'objectiu és impulsar el mercat intern i incentivar el consum, que ara només representa el 38,8% del PIB, perquè es converteixi en el pilar de l'economia. Pequín desitja reduir la dependència de les exportacions i les manufactures, però sense renunciar-hi, com tampoc a la inversió estrangera. De fet, el ministre de Ciència i Tecnologia, Wang Zhigang, ha reconegut en roda de premsa que el desacoblament total amb els Estats Units no és realista i "no és bo per a ningú".
El canvi de direcció és important, ja que la inversió en infraestructures i les exportacions de manufactures barates són les responsables del desenvolupament del país. Fins ara el creixement s'ha basat en l'oferta, i fins i tot s'ha criticat que la sobreproducció ha sigut responsable de la pujada artificial d'alguns punts en el creixement del PIB. En el nou paradigma el futur econòmic ha de sostenir-se gràcies a la demanda interna i per això els dirigents reconeixen que cal millorar la distribució de la riquesa. Des de la pandèmia el consum de productes de luxe ha crescut, perquè la classe alta no nota la crisi, mentre que la despesa de les classes baixes s'ha reduït.
Però per primera vegada des de les reformes de Deng, als 80, la Xina dissenya el seu futur econòmic en un entorn hostil. La crisi del coronavirus ha posat el focus en la falta de transparència del gegant asiàtic, i a això cal afegir-hi la guerra comercial amb els Estats Units i el clima més advers per a les empreses xineses a l'exterior, com Huawei.
Menys dependència en plena pandèmia global
Aquests factors han portat el govern xinès a intentar protegir-se de l'exterior i reduir la dependència, especialment dels mercats i tecnologies dels EUA. Davant aquest difícil camí, els dirigents han optat per no presentar previsions de creixement del PIB per als pròxims cinc anys. Tot i això, la majoria d'analistes pronostiquen que haurà de rondar el 5% si la Xina no vol tenir problemes socials.
I com sempre en els plans de futur, Pequín no s'oblida del compromís d'ampliar l'accés al seu mercat a les empreses estrangeres. Una promesa que com han denunciat reiteradament les cambres de comerç nord-americanes i europees no es compleix. Fins i tot en els esborranys que han circulat es preveu que l'estat "tuteli" i "eduqui" les empreses privades perquè treballin al costat del partit.
La protecció del medi ambient és un altre dels reptes pendents. El gegant asiàtic és el principal emissor de CO2 i s'ha compromès a reduir les emissions a zero el 2060. El camí serà difícil, ja que el 60% de l'energia que consumeix encara es produeix amb carbó i els governs regionals són poc favorables a clausurar plantes i veure com creix l'atur.
El contingut complet del pla quinquennal es publicarà en els pròxims dies i es ratificarà –és habitual que sigui per aclaparadora unanimitat– a la sessió anual del Parlament, el març del 2021.
La Xina elabora plans quinquennals des del 1953. Més de sis dècades després continua mantenint l'economia planificada i el poder sota control del Partit Comunista. Pequín defensa el seu sistema com un model d'èxit i estabilitat, especialment ara que Occident viu una dura crisi. El règim fins i tot presumeix que segons una enquesta l'índex d'aprovació del PCX és del 95%, el més alt del món.