La Xina es rebel·la contra Trump
Respon a les barreres comercials del president americà amb nous aranzels a les importacions dels EUA
PequínLa carn de porc, nombrosos productes agrícoles com la fruita i l’alumini reciclat provinents dels Estats Units podrien ser gravats amb aranzels d’entre un 15% i un 25% per les autoritats xineses. És la resposta del gegant asiàtic a la decisió de Donald Trump de gravar amb 60.000 milions de dòlars les importacions de productes de la Xina. La guerra comercial entre les dues potències sembla més a prop que mai.
La Xina tenia preparada la resposta a les amenaces dels Estats Units i només ha esperat unes hores per anunciar que estudia imposar sancions a les importacions de productes nord-americans per valor d’uns 3.000 milions de dòlars. Un primer pas que pot anar seguit d’altres si les coses no canvien.
A primera hora de divendres el ministeri de Comerç de la Xina va emetre un comunicat en què advertia a l’administració nord-americana que calia evitar portar les relacions comercials a un “lloc perillós” i va anunciar que estudiava imposar taxes a una llista de 128 productes nord-americans. L’administració xinesa assegurava que seguia confiant que els Estats Units recapacitessin i fossin prudents per “no posar en perill la relació comercial i econòmica bilateral”.
Segons el comunicat, s’està estudiant aplicar un aranzel del 25% a vuit categories de productes -entre els quals hi ha la carn de porc i l’alumini reciclat-, que sumarien un valor de 2.000 milions de dòlars. A 120 tipus de productes més, entre els quals hi ha la fruita fresca, el vi, la fruita seca i les canonades d’acer, se’ls imposarà una taxa del 15%, valorada en 997 milions. La mesura es farà efectiva si els dos països no arriben a cap acord en un període de negociació marcat per l’Organització Mundial del Comerç.
Hores després, en roda de premsa a Pequín, la portaveu d’Afers Estrangers, Hua Chunying, es pronunciava amb contundència i afirmava que “la Xina no vol una guerra comercial”, però que no li fa gens de por: “Tenim la confiança i la capacitat d’afrontar qualsevol repte”.
Les mesures anunciades són un primer avís per valor de 3.000 milions de dòlars, però no inclouen altres productes que poden fer més mal a l’economia nord-americana, com ara la soja o els avions. Els agricultors nord-americans poden ser les primeres víctimes del càstig xinès. El 57% de les importacions xineses de soja provenen dels EUA. L’any passat, la Xina en va comprar 30 milions de tones als EUA per valor de 12.400 milions de dòlars, pràcticament un terç de les seves exportacions d’aquest producte.
La Xina també és un dels principals clients de Boeing, ja que pràcticament la meitat de la flota d’avions comercials que operen en les línies aèries xineses són d’aquesta marca.
Aquestes represàlies comercials són la resposta a les decisions del president dels EUA. Trump justifica la seva decisió davant l’enorme dèficit comercial que els Estats Units tenen amb la Xina (288.000 milions de dòlars el 2017), a la qual acusa de no respectar la propietat intel·lectual i de robar patents.
Per la seva banda, la Xina assegura que el dèficit comercial es reduiria si els Estats Units li permetessin importar productes d’alta tecnologia i invertir en empreses nord-americanes d’aquest sector, vetat de moment per Washington per motius de seguretat, a causa del fet que la majoria de les grans empreses xineses que surten a l’exterior estan participades pel govern del partit comunista.
Malgrat tot, Pequín havia enviat missatges per rebaixar la tensió davant d’una probable guerra comercial. Dimarts passat, durant la clausura del plenari anual del Parlament xinès, el primer ministre, Li Keqiang, va tornar a reafirmar el compromís del seu país amb el lliure mercat i va advertir que les guerres comercials mai són bones.
Li Keqiang va assegurar que l’economia xinesa s’obriria a la inversió estrangera en sectors fins ara vetats i va anunciar reformes en el sistema financer, menys burocràcia per a les empreses estrangeres i el compromís d’augmentar la protecció dels drets de propietat intel·lectual.
I una mesura reiteradament exigida pels inversors estrangers: que en el futur no s’exigeixi transferència tecnològica obligatòria per accedir al mercat xinès.
La Xina i els Estats Units representen el 40% de la producció mundial i els seus problemes comercials poden provocar un terratrèmol en l’economia global. De moment, les borses, el primer baròmetre per mesurar la desestabilització, ja han registrat les primeres pèrdues.