La Xina provoca el pitjor dia a les borses des de Lehman Brothers

BarcelonaFeia sis anys que no es veia una jornada tan negra a les borses mundials com la d’ahir. Durant aquest temps, el terror als mercats s’havia restringit als que són de deute públic (la famosa prima de risc) mentre les borses acumulaven sucosos augments. Els mercats es pregunten ara si aquests augments s’han acabat o si el que ahir es va veure va ser una brusca correcció abans de viure nous ascensos.

Si el 2008 el catalitzador de la patacada van ser les conseqüències de la fallida de Lehman Brothers, ahir van ser els dubtes sobre l’estat real de l’economia xinesa els que van escampar els nervis primer i el pànic després entre els inversors. “Hi ha pànic, ja ningú pren decisions racionals”, va lamentar el fons d’inversió alemany Lampe, que gestiona 6.000 milions d’euros. Només els inversors dels Estats Units, després d’un histèric inici de sessió a Nova York, van demostrar una certa calma. Al final, però, la tendència negativa va ser massa forta i la borsa va tancar amb les pèrdues més importants en quatre anys.

Els nervis van començar a la Xina, on la borsa va patir un descens del 8%, el més pronunciat des del 2007, i es van contagiar ràpidament a les borses de la resta del món. Divendres passat un indicador avançat va anticipar que la producció industrial de la Xina està caient com no ho havia fet des del 2009 i, segons els experts, això és el que va escampar nous dubtes sobre una economia que aquest mateix mes ha fet dues devaluacions de la seva moneda, un altre factor que deixa entreveure una situació més delicada del que semblava fins ara. Això tindria implicacions per a la resta del món, inclosos els països emergents, rics en primeres matèries que la Xina consumeix amb avidesa.

De tota manera, la Xina no és l’únic que preocupa els inversors. També sembla que els inquieta la teòrica pujada de tipus als Estats Units abans que s’acabi l’any, cosa que crearà problemes a la resta d’economies mundials.

Els parquets europeus van ser alguns dels principals afectats pels dubtes i gairebé tots van patir caigudes superiors al 5%. En el cas de l’Íbex-35 el descens va ser del 5,01%. Per entendre millor la magnitud de la tragèdia, entre totes les empreses de l’Íbex van perdre en un sol dia 29.000 milions d’euros de valor a la borsa, un terç dels quals corresponien a la banca. El selectiu paneuropeu FTSE Eurofirst 300 va perdre un 5,4% o, dit d’altra manera, 450.000 milions. Gairebé la meitat del PIB espanyol en tot un any.

Els nervis també es van estendre al petroli, que va continuar baixant fins a un nou mínim (vegeu l’article adjunt) i al tipus de canvi euro/dòlar. La moneda europea va escalar fins als 1,16 dòlars per primer cop des de l’inici de la intervenció del BCE en els mercats, el gener passat.

El cas dels Estats Units va ser diferent. Tot feia preveure una davallada històrica quan el Dow Jones va arrencar el dia amb una caiguda de 1.000 punts. Per contextualitzar-ho, és el descens intradia (produït durant una mateixa jornada) més pronunciat que ha registrat mai aquest selectiu. Malgrat tot, en un parell d’hores la situació es va començar a reconduir, les pèrdues es van reduir a la meitat i fins i tot semblava que es podrien registrar guanys. Al final, però, la dinàmica negativa es va imposar: el Dow Jones va tancar amb pèrdues del 3,58% i el Nasdaq del 3,78%. Les caigudes més fortes des del 2011.

El gran debat que hi havia ahir entre els analistes i inversors és fins a quin punt estava justificat el pànic que es va estendre a la major part dels parquets mundials. Alguns creuen que no, però d’altres alerten que potser sí que cal fer cas dels senyals emesos ahir pels inversors.

N’hi ha per tant?

Xavier Brun, gestor del fons de pensions Solventis i director del màster en mercats financers de la UPF, creu que descensos tan acusats com els d’ahir responen fonamentalment als nervis. En la seva opinió, molts fons d’inversió -que tenen participacions molt diversificades- van provocar ahir les caigudes generalitzades per la pressió dels seus clients, que, contagiats pel temor, els van exigir vendre. Amb tot, Brun creu que els bons resultats empresarials dels últims temps no justifiquen descensos com els d’ahir, si no és que aquests resultats canvien ràpidament.

A l’altre extrem, un dels més negatius ahir va ser l’economista Lawrence Summers, que a més d’haver ocupat diversos càrrecs en l’administració dels EUA va estar molt a prop de ser nomenat president de la Reserva Federal -el banc central nord-americà- fa un any. “Tal com va passar els mesos d’agost del 1997, el 1998, el 2007 i el 2008, podem trobar-nos en l’inici d’una situació molt problemàtica”, va alertar Summers en un missatge a Twitter. Ell mateix va publicar ahir un article al Financial Times en què reclama que la Reserva Federal no apugi els tipus d’interès.