La Xina ja marca el camí de la recuperació tot i la pandèmia

PequínEl control sobre l’epidèmia de covid-19 i la progressiva reactivació de l’economia donen els seus fruits al gegant asiàtic. El PIB creix un 4,9% interanual en el tercer trimestre i consolida el camí de la recuperació, encara que amb alguna ombra. El consum intern ha agafat impuls, però es resisteix a enlairar-se.

La recuperació se sustenta probablement més en l’augment de la producció, d’un 1,2% en nou mesos, que en la demanda. Encara que al setembre les vendes minoristes van registrar un repunt del 3,3%, les dades mostren que els compradors xinesos han gastat un 7% menys en aquests tres trimestres.

Les xifres publicades aquest dilluns per l’Oficina Nacional d’Estadística són optimistes, tot i no complir les expectatives d’analistes com Bloomberg, que pronosticava un creixement del PIB del 5,5%. Però, comparat amb el que viuen la majoria de les economies desenvolupades són, una llista de bones notícies. Per exemple, la producció industrial va créixer un 5,8% el tercer trimestre i la inversió en actius fixos un 0,8% interanual.

Tot indica que el control sanitari de l’epidèmia impulsa una ràpida recuperació. Lluny queda la caiguda històrica del PIB del primer trimestre, d’un -6,8%, el pitjor indicador des del final de la Revolució Cultural del 1976. En el segon trimestre va començar la millora, amb un augment del PIB del 3,2%, i les dades actuals refermen la sortida de la crisi. La Xina abandona els indicadors negatius i en els primers nou mesos de l’any té un creixement del 0,7%.

Aquest 0,7% és un percentatge raquític per a un país acostumat als dos dígits durant dècades i que patia per mantenir un 6% d’augment del PIB per garantir la pau social. Però la crisi provocada per l’epidèmia ha trastocat els valors i aquest any el govern no ha establert objectius de creixement.

La Xina ha sigut el primer país a patir el covid-19 i és el primer a controlar l’epidèmia. En l’actualitat pràcticament només registra casos importats. La recepta ha sigut aplicar des del principi mesures draconianes que van incloure la paralització del país, el tancament de l’activitat econòmica i el control de moviments de la població. La lenta reobertura, acompanyada d’intervencions ràpides en detectar nous brots i tests massius a la població, ha permès que en aquests moments s’hagi recuperat la normalitat.

A Pequín han tornat els embussos de trànsit quilomètrics, el metro torna a anar ple i han reobert els col·legis. Però en el paisatge urbà es noten les ferides dels locals buits per la desaparició de molts negocis.

La reobertura de les fàbriques ha impulsat les exportacions, que s’han beneficiat de la demanda mundial de material sanitari i de tecnologia per al teletreball.

El govern ha activat paquets d’inversions que sembla que aniran destinats a desenvolupar infraestructures. Fins i tot la premsa local ha criticat les dificultats que tenen les pimes per rebre ajudes. També s’intenta reactivar el consum, assignatura pendent de l’economia xinesa. La majoria de les ciutats han repartit vals de consum per utilitzar en comerç i restauració.

En el pròxim trimestre es veuran reflectides les despeses de consum que hagin generat les vacances d’octubre, conegudes com la Setmana Daurada. Han sigut una prova per al turisme intern i s’han superat els 600 milions de desplaçaments. Les imatges de la Gran Muralla plena de gom a gom han sigut el missatge que ha llançat la Xina per demostrar que dona per superada la pandèmia.

Un altre problema que preocupa al govern és l’atur. Oficialment evoluciona bé, ja que ha caigut fins al 5,4% enfront del 6,2% que va registrar al febrer. Però és un indicador poc fiable, ja que només comptabilitza la desocupació urbana i no té en compte la gran massa de treballadors emigrants dins del país, més de 200 milions. Després de perdre la feina, molts d’ells ja no han tornat a les ciutats i no són comptabilitzats.

La segona economia del món pot ser l’única de les grans que registri un creixement positiu el 2020. La setmana passada el Fons Monetari Internacional va avançar que preveia una expansió anual de l’1,9%, en contrast amb la caiguda del 4,3% que patiran els Estats Units.