La Xina i els Estats Units activen nous aranzels
Les dues potències intensifiquen la guerra comercial malgrat mantenir negociacions obertes
PequínLes negociacions no refreden la batalla comercial entre la Xina i els Estats Units. Els dos països van activar ahir nous aranzels a les importacions per valor de 16.000 milions de dòlars cadascun, una nova escalada que posa a prova la fermesa dels dos governs, que des del juliol porten acumulat un increment de les taxes a les seves respectives importacions de 100.000 milions de dòlars. A més, Washington manté sobre la taula la seva amenaça d’aplicar en un futur nous aranzels als productes xinesos per valor de 200.000 milions de dòlars si la Xina no modifica la seva política econòmica. Per la seva banda, el gegant asiàtic ha promès contraatacar amb noves taxes per valor de 60.000 milions.
Fins ara Pequín ha respost amb la mateixa mesura a les pressions nord-americanes. Ahir, gairebé a la mateixa hora que Washington va activar els seus nous aranzels, l’administració xinesa responia amb una pujada del 25% a 333 productes nord-americans per valor de 16.000 milions de dòlars, la mateixa xifra que la imposada pels Estats Units als productes xinesos. A més, el ministeri de Comerç xinès anunciava la presentació d’una nova queixa formal davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per les mesures proteccionistes de Donald Trump.
La llista de béns nord-americans que la Xina penalitza amb la pujada d’aranzels inclou productes d’acer, derivats del coure, carbó, automòbils, bicicletes, autobusos, equips mèdics i certs tipus de paper. De moment ha deixat fora els avions comercials i els semiconductors, dos sectors amb els quals pot danyar seriosament l’economia nord-americana, ja que la Xina és un dels principals clients de Boeing.
Mentre les duanes de la primera i la segona economia del món començaven a aplicar els nous gravàmens, a Washington se celebrava una reunió amb funcionaris de segon nivell per intentar rebaixar la tensió i buscar solucions. Ningú confia que es produeixin resultats a curt termini. El mateix Trump, en una entrevista a l’agència Reuters, va rebaixar les expectatives.
Els Estats Units exigeixen que la Xina modifiqui el que qualifiquen de males pràctiques i liberalitzi la seva economia. Obrir el mercat xinès a les empreses estrangeres en igualtat de condicions, millorar la protecció de la propietat intel·lectual i acabar amb l’obligatorietat de la transferència tecnològica són el nucli de les seves reivindicacions.
Pequín vol alta tecnologia
Pequín, que no para de repetir el seu compromís amb el lliure comerç, ofereix augmentar el volum d’importacions de productes nord-americans per equilibrar la balança comercial. Però demana importar productes d’alta tecnologia i també que se li permeti invertir en empreses nord-americanes, una petició que rebutja Washington al·legant que la majoria de companyies xineses tenen participació del govern i temen l’espionatge industrial.
El primer ministre, Li Keqiang, ha assegurat en nombroses ocasions que estan disposats a obrir la seva economia i no exigir transferència tecnològica, però no es concreta cap mesura. Washington se sent fort perquè la seva economia és més gran i pot seguir mantenint la pressió a les exportacions xineses. Pequín no té tant de marge, ja que les importacions de béns nord-americans són inferiors, però pot respondre amb altres mesures com dificultar l’operativitat de les empreses nord-americanes, devaluar el iuan o jugar amb la compra de deute públic nord-americà.
El futur és incert, ja que en les actuals circumstàncies és difícil que el president nord-americà intenti rebaixar la tensió. La guerra comercial amb la Xina va ser una de les seves promeses electorals, i en les últimes setmanes ha recuperat part dels eslògans de campanya, com ara acusar la Xina de manipular la seva divisa.
El govern xinès ha rebutjat la denúncia. Fins i tot s’ha permès ser sarcàstic i la cadena estatal China Global Television Network, que emet en anglès, va viralitzar un vídeo en què es donava “gràcies” a Trump per haver enfortit la Xina amb els seus atacs incoherents. El vídeo va desaparèixer de les xarxes abans de l’inici dels dos dies de negociacions.
El següent episodi d’aquesta guerra comercial segurament tindrà lloc a finals de setembre, quan es poden materialitzar les amenaces i engegar una nova ronda d’aranzels. De moment el desequilibri comercial afavoreix Pequín. Els Estats Units han calculat que el primer semestre ha augmentat un 8,3%. L’any passat va arribar a la xifra rècord de 375.000 milions de dòlars.