La Xina: una crisi que no espanta

Xangai / BarcelonaEls contrastos del model econòmic xinès arriben als parquets. En l’última jornada els selectius de la Borsa de Xangai van desplomar-se més d’un 8%, la caiguda diària més important des del 2007. En canvi, durant els vuit primers mesos d’aquest any la borsa xinesa va arribar a revaloritzar-se per sobre del 100%, quan més de 40 milions de persones van sumar-se al carro de les inversions en renda variable impulsada per un excés del crèdit i pels missatges optimistes del govern. Però la truita es va girar a principis de juliol, quan es va fer públic un retrocés de l’índex de producció manufacturera del país i els parquets van desplomar-se un 30% en poques setmanes. Aleshores les autoritats xineses van intervenir per provar d’estabilitzar la situació. Amb la recaiguda d’ahir revifa, doncs, la incertesa sobre la situació econòmica del segon motor de l’economia mundial.

La influència de l’estat xinès en el rumb dels mercats i la constatació que l’economia asiàtica continua creixent a un ritme del 7% permeten relativitzar les conseqüències d’aquesta crisi financera sobre l’economia real del país, tal com aclareix el professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra Xavier Cuadras. Malgrat tot, el retrocés de la Borsa de Xangai sí que s’ha fet notar en alguns sectors i recupera el debat sobre el veritable canvi de model de l’economia xinesa, que vol passar de ser un país eminentment exportador a estimular el consum i la demanda interna. Aquestes són algunes claus d’aquesta crisi.

Les matèries primeres

El preu de les ‘commodities’ cau i arrossega els països emergents

La Xina és el primer consumidor de matèries primeres del món, que són produïdes principalment per països emergents de l’Amèrica Llatina i l’Àfrica. Des de principis d’any el preu de les commodities ha caigut prop d’un 11%, molt lligat a la reducció del 6,7% de les importacions que el gegant asiàtic va patir al juny.

Els experts recorden que les caigudes dels preus de l’or, el ferro, el coure i el blat també van lligades a l’enfortiment del dòlar. Com explica el director general de negoci a l’Àsia de la companyia Simon, Lluís Baselga, és més problemàtica la depreciació del iuan xinès que la crisi a la borsa. “El govern no deixarà caure la borsa, hi havia una bombolla que ara s’està corregint, però és la reducció del consum intern el que ens preocupa més”, aclareix Baselga. Com explica l’economista Xavier Cuadras, la situació a la Xina no té un gran impacte en les economies europees perquè, de moment, “encara és un país eminentment exportador”. Per exemple, a Catalunya -la comunitat amb més activitat exportadora de l’Estat- només un 1,7% de les vendes exteriors del mes d’abril van anar a parar a la Xina, segons l’Idescat.

Inversors petits i novells

Un 30% dels nous compradors de renda només tenen estudis primaris

Una de les causes de la volatilitat de la borsa xinesa és el perfil dels seus inversors. A Xangai no és difícil veure ayis -dones de fer feines o cangurs- jugant a la borsa amb el telèfon mòbil. Algunes ni tan sols saben llegir i escriure en xinès, però inverteixen els estalvis a la borsa a través d’aplicacions atractives i intuïtives. Formen part dels milions de petits inversors que sense coneixement del funcionament del mercat s’han llançat a invertir en borsa. Més de 40 milions de xinesos, segons dades oficials, han obert un compte nou per invertir en el mercat durant l’últim any. La gran majoria només tenen el graduat escolar, per parlar dels que tenen més estudis. Més d’un 30% d’aquests nous inversors van deixar d’estudiar als 12 anys o abans, segons el centre local China Household Finance Survey.

A principis d’aquest mes el portal de notícies i esdeveniments Shangaiist mostrava les fotos d’una dona que s’havia suïcidat en un luxós centre comercial al cor de Xangai. La dona s’havia llançat des del balcó d’un dels pisos del complex i encara que llavors el cas estava sota investigació ja s’especulava que la causa de la mort era la brutal caiguda de la borsa xinesa al juliol.

Expectativa internacional

Els principals parquets mundials cauen a l’espera d’estabilitat

Les borses internacionals també van tancar ahir amb pèrdues, a l’expectativa de la pujada dels tipus d’interès als Estats Units. L’Íbex va cedir un 1,45%, el selectiu britànic un 1% i el francès i l’italià van caure per sobre del 2,5%. Wall Street va tancar en números vermells, amb una caiguda de prop de l’1%. Tot i que relativitza la caiguda d’ahir recordant la gran escalada de principis d’any, l’analista del CitiBank José Luís Martínez Campuzano adverteix que “no interessa a ningú que el país responsable del 50% del creixement mundial no sigui estable per als inversors”.