BarcelonaLa treva en la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina ja és història. Malgrat haver acordat durant l’última reunió del G-20, al juny, que rebaixarien la tensió per no alterar més els mercats, tots dos països han tornat a trencar el pacte i aquest cop les amenaces han pujat de to. El president dels EUA, Donald Trump, va ordenar ahir a les empreses dels EUA que deixin d’operar a la Xina i busquin alternatives on traslladar els centres de producció. Ho va fer, com és habitual en les seves comunicacions, amb un fil a Twitter ple de paraules en majúscules i amb un avís molt directe a les companyies del seu país que tenen negocis a la Xina. “Les nostres grans empreses tenen ordres de començar a buscar una alternativa a la Xina, incloent-hi la possibilitat de portar les seves companyies de tornada a casa i elaborar els seus productes als EUA”, va afirmar.
Inscriu-te a la newsletter Rato i la nostra condemnaInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Tot i així, sobre aquestes “ordres” s’ha de fer una consideració molt important. Trump no té potestat legal per obligar les corporacions dels Estats Units a abandonar les seves operacions a la Xina de manera immediata. De fet, el president republicà no va donar més detalls sobre com les faria marxar de territori xinès, a banda de demanar a empreses de missatgeria com FedEx, Amazon o UPS que rebutgin els enviaments de fentanil de la Xina (un opiaci que ha causat una epidèmia de sobredosis als EUA). Aquestes companyies, però, es van afanyar a contestar que compleixen amb la regulació per evitar el transport de medicaments prohibits pels EUA.
Davant aquesta crida del líder nord-americà, la Cambra de Comerç dels Estats Units -el principal lobi empresarial del país- va expressar el seu rebuig total a la mesura i va urgir els dos països a arribar a un acord per calmar per fi la guerra comercial. “Encara que compartim la frustració del president, creiem que la direcció correcta és el compromís continu i constructiu”, va assegurar Myron Brilliant, vicepresident de la institució.
La rebequeria de Trump era la resposta immediata a un altre anunci fet ahir pel govern xinès. L’executiu de Xi Jinping va avisar que a partir de l’1 de setembre aplicarà aranzels addicionals d’entre el 5% i el 10% sobre prop de 5.000 productes procedents dels Estats Units per un valor de 75.000 milions de dòlars (més de 67.000 milions d’euros). Era una mesura esperada, després que Trump ja decidís saltar-se la treva a principis d’agost amb l’enèsim cop contra la Xina i anunciés una nova bateria d’aranzels a importacions xineses valorades en 300.000 milions de dòlars (270.990 milions d’euros).
Segona reacció: més aranzels
Després de la rebequeria, però, va arribar la resposta econòmica. Prop de la mitjanit (hora catalana), Trump va anunciar un augment dels aranzels imposats a l’agost: “A partir de l’1 d’octubre, els 250.000 milions de dòlars de béns i productes procedents de la Xina que estaven gravats amb un 25%, ho estaran amb un 30%. I els 300.000 milions de dòlars d’importacions xineses que [a partir de l’1 de setembre] estaven gravats amb un 10%, ho estaran amb un 15%”.
El ministre de Finances de la Xina va ser contundent en les seves paraules contra Trump i va insistir que aquestes mesures “han provocat l’escalada de les friccions comercials i econòmiques” i “han amenaçat greument els principis del lliure comerç i el sistema multilateral de comerç”. D’altra banda, va destacar que aquestes conseqüències no només les han notat l’economia xinesa i americana, sinó que la resta de països també pateixen el seu enfrontament comercial. En aquest contraatac impositiu se sumaran a la llista de productes castigats importacions com la carn de vaca i de porc, el cafè, els cítrics, la mel o la soja. A més, també agreujarà el pagament d’aranzels en dos sectors estratègics per als EUA: les refineries de petroli i els fabricants d’automòbils.
Trump també va acusar el gegant asiàtic, via Twitter, d’haver robat al seu país “centenars de milions de dòlars” a través de l’apropiació indeguda de propietat intel·lectual. “No necessitem la Xina i, francament, estaríem molt millor sense ells”, va assegurar.
Caiguda a les borses
La tempesta de Trump a Twitter i l’anunci dels nous aranzels de la Xina van provocar ahir sotracs als parquets. El Dow Jones va registrar pèrdues del 2,37%, semblants a les que també arrossegava l’índex S&P 500, del 2,59%. El Nasdaq, el selectiu tecnològic, va patir una mica més i va caure un 3%. Empreses com Apple, que fabrica els seus dispositius a la Xina, van perdre ahir un 4,5% del seu valor a la borsa.
La situació no va ser gaire millor per als mercats europeus, que també van patir el repunt de la tensió. La tendència alcista del dia de l’Íbex-35 es va capgirar per l’impacte de la guerra comercial i el parquet va tancar en vermell, igual que els de Frankfurt, París, Londres i Milà.
El president titlla d’“enemic” el responsable de la Fed
A banda de mostrar la seva indignació amb la política comercial de la Xina, Trump també va llançar unes acusacions sense precedents contra el president de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed), Jerome Powell. El president republicà va comparar el responsable del banc central amb el president xinès, Xi Jinping, i va qualificar-los tots dos com els principals “enemics” del país. L’enrabiada arribava després del discurs de Powell durant la cimera anual de banquers centrals a Jackson Hole (Wyoming). En la seva intervenció, el president de la Fed va admetre que hi ha el risc d’una recessió, però es va mantenir hermètic sobre una baixada dels tipus d’interès.
Trump considera que la institució hauria d’haver rebaixat el preu del diner molt abans (ho va fer el juliol passat) i no es va estar de criticar el seu full de ruta. “Com de costum, la Fed no fa res. És increïble que puguin parlar sense saber o preguntar què estic fent”, va etzibar Trump, que va deixar anar: “Qui és el nostre principal enemic, Jay Powell o el president Xi?” El republicà defensa que el dòlar és “fort”, però la Fed “molt feble”.
Estímuls contra la recessió
En la seva conferència a Jackson Hole, Powell es va mostrar preocupat per l’alentiment de les principals economies del món, marcat per les tensions comercials entre la Xina i els EUA. “La incertesa comercial està impactant en la desacceleració global i en les pitjors dades de les manufactures i inversions als Estats Units”, va afirmar, i va assenyalar com a responsable la política exterior de Trump.
Durant la seva reunió del juliol, la Fed va aprovar la primera rebaixa del tipus d’interès en una dècada, però ahir no va donar gaire pistes sobre la trobada del setembre. En aquest sentit, Powell es va limitar a dir que la Fed “actuarà de manera apropiada per sostenir l’expansió”. El que més li preocupa és la baixa inflació, però va assegurar que si l’economia empitjora es planteja estímuls.