Washington rebaixa la proposta d'impost de societats global i Brussel·les l'aplaudeix

Brussel·lesRessonen tambors d'acord perquè aquest estiu es faci realitat l'esperat compromís per tenir un impost de societats mínim global. L'empenta la va donar l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca i de Janet Yellen al capdavant del departament del Tresor dels Estats Units. L'expresidenta de la Reserva Federal va posar sobre la taula la xifra d'un 21% d'impost de societats globals per evitar l'elusió fiscal de les grans multinacionals, però la xifra quedava molt lluny del que governs com Irlanda, on la taxa és del 12,5%, podien acceptar. Per això, unes setmanes abans del primer viatge de Biden a Brussel·les i amb la reunió del G-20 del juliol a l'horitzó, Washington ha rebaixat l'ambició fins al 15%, cosa que ha sigut ben rebuda tant a París com a Berlín i a la Comissió Europea, que creu que més val això que res.

"Més que un retrocés em sembla un pas endavant en el camí cap a un acord", ha dit el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, després d'una reunió dels ministres de l'Eurogrup a Lisboa. Paschal Donohoe, president de l'Eurogrup i ministre de finances irlandès, ja va rebutjar de ple la proposta de Biden perquè calcula que provocaria que Irlanda perdés un 20% dels seus ingressos fiscals corporatius. El 12,5% d'impost de societats que estableix Irlanda és un dels més baixos d'Europa i és així com aconsegueix atreure les seus de companyies com Apple. De fet, Irlanda i Apple van guanyar un cas contra la Comissió Europea ara fa un any, quan la Comissió va reclamar al gegant tecnològic que retornés 13.000 milions d'euros en impostos eludits al país, on hauria acabat pagant només un 1% de l'impost de societats. Tot i això, el Tribunal General de la UE va considerar que Brussel·les no havia pogut aportar prou proves.

Però ara que Washington mostra disposició, s'espera que la pressió sigui capaç de doblegar països com Irlanda tant en el si de l'OCDE com en la Unió Europea i per això aquest divendres han sigut diverses les veus que des del Vell Continent han rebut amb els braços oberts el que a priori és una rebaixa d'ambició des dels Estats Units. "La proposta per debatre a partir d'un 15% és un gran avenç. Estic satisfet que hi hagi l'oportunitat d'arribar aquest estiu a un acord que fa temps que treballem", ha dit el ministre de finances alemany, Olaf Scholz, també a l'entrada de l'Eurogrup. I en la mateixa línia s'ha pronunciat el seu homòleg francès, Bruno Le Maire, que ha tret ferro a la rebaixa nord-americana. "La qüestió clau és tenir un acord com més aviat millor", ha dit en referència a la reunió del G-20 que tindrà lloc a Venècia aquest juliol.

La Unió Europea no vol desaprofitar el momentum que li dona l'empenta vinguda des de la Casa Blanca i que li serveix per exercir pressió interna als seus propis forats fiscals. Països com Irlanda o Luxemburg són considerats pel Parlament Europeu paradisos fiscals, i la Comissió Europea ha perseguit pràctiques com les mencionades anteriorment en el cas irlandès. Fins ara ha sigut impossible desencallar el debat a escala europea, però si Biden mou fitxa, fins i tot Luxemburg es mostra disposat a acceptar-ho tenint en compte que l'acord de l'OCDE igualaria la competència, segons ha explicat el ministre de finances del Gran Ducat, Pierre Gramegna, també a l'entrada de l'Eurogrup.

Per tot això, l'actitud de Brussel·les és de més val això que res. La intenció de la Comissió Europea és transposar en forma de directiva i ràpidament l'acord de base al qual s'arribi aquest estiu, perquè s'apliqui de manera homogènia arreu de la UE. Serà després, el 2023, quan l'executiu comunitari presenti una proposta més ambiciosa per a un impost de societats mínim europeu.